Per sort, alguns companys d'aventures comencen a desgranar informació d'alguns corredors interessants. Est any les temperatures no són gens fredes, però alguna nevada prematura, pareix que va collar de valent a partir de certa cota.
El meu amic Nacho té més 'mono' que jo, i, aprofitant que tenim pont a la feina, farem una sortideta ràpida per a calmar una mica la sed de neu i gel.
Les rutes del 'Cambradase', a la Cerdanya francesa, pareixen les més visitades els darrers dïes. Pot ser una bona forma de no errar.
El dimarts 6/12, pujem cap a Andorra, donat que necessito canviar neumàtics al cotxe. Com no podia ser d'altra manera, la visita a 'Alpesport' és obligada(www.alpesport.ad). Les cordes dobles han arrivat a la seua fi, i Nacho aprofite per comprar 'quatre cosetes més'.
Acabat tot això, és quasi l'hora de sopar quan sortim per la duana en direcció a Puigcerdà. Parem al bar del càmping 'La Cerdanya' de Prullans, i sopem mirant el partit de futbol del València en la Champions.
El dormir és fàcil: entrem en 'Bourg Madame', ja en territori francés, i preparem els seients del X-TRAIL en posició de llit. L'estoreta i el sac de plomes dónen una sensació d'autèntic alpinisme.
L'endemà matinem, fem una mica de desdejuni casolà (de rotllo termo de te i galetes) i de seguida trobem l'estació d'esquí d'Eina (l'aproximació des d'esta vessant, és pot ser lleugerament més curta que des de 'Sant Pierre des Forcats').
Les instalacions encara no funcionen degut a la manca de neu (comence a la cota 2000m), de manera que l'aproximació és fa molt còmoda per la pista que creua el bosc fins al pla de la cota 1950m. Seguim per baix del teleski, fins que trobem ja els primers signes de neu contínua. El petit circ del Cambradase ja es deixa vore.
Uns francesos de la comarca que ens segueixen de prop ens diuen que van a pujar pel 'Vermicelle'. També veiem a la nostra esquerra un grup de cinc membres que pujen la ruta normal. Nosaltres triem el 'Gigolo', després d'adornar-mos de que hi ha una cordada que ha començat el corredor 'Eclair' abans que nosaltres, i pareixen prou entretesos amb algun resalt de mixte.
El 'Gigolo' no presenta cap problema i la seua neu és prou dura i assentada. Aprofitem per traccionar un parell de variants de mixte a la part superior i així practiquem de fer reunions de fortuna en neu, etc.
La sortida, molt estètica, deixa vore un pas de roca pel mig del trencat de la cornisa. Per allà passem i...ja estem.
Baixada per la carena, fins trobar novament les pistes i...al cotxe, que ens esperen unes quantes hores de conducció fins a Benicarló. Esta nit, ja la dormirem a casa.
meravelloses aventures (i en ocasions no tan 
meravelloses) de muntanya viscudes per la 'cordada de fusta' o 'Herrero/Ferrer', que no és la traducció de 'herrero' a 'ferrer' si no que els cognoms dels integrants del 'pioletisme de fusta' (nova tendencia de l'alpinisme actual, on les clàssiques ganes de passar por, són superades principalment per les de 'disfrutar de la vida'): Samuel Herrero 'Sam' i David Ferrer 'Kinge'.
