Aprofitant que per Tots Sants teníem pont a la feina i la meteo era encara quasi estiuenca, el JE Cornelles 'Korny', el 'Sam' i jo, vam triar una de les clàssiques d'un dels clàssics 'Barrufets' en l'espectacular entorn de les 'Roques del Masmut', en Peñarroya de Tastavins: la famosa 'Picotasso' del 'Remi Brescó'.
Feia molt que no practicavem el 'catxarrisme', i, per començar, ésta pintava ser l'elecció perfecta: un itinerari estètic, directe, prou llarg i assequible per a la nostra particular filosofía del 'sobre todo disfrutar'.
Dit i fet, a les 8:00 sortíem de casa, a les 9:30 entràvem en Peñarroya i, clar, directes a esmorzar, que la jornada podria fer-se llarga. Recte al BAR SOCIEDAD on, a més d'alimentar l'estómec, també ens alimenten l'ànima, deixant-nos el llibre de piades i ressenyes, per poder contrastar una mica amb la nostra informació (bàsicament la de l'Armand Ballart en DESNIVEL i la del llibre 'PORTS Guia d'escalades').
Enfilem la pista, aparquem i caminol. Creuar el riu i fet: a peu de via en no més de 10 minuts. Perfecte!
Que si sí, que si no, quan comencem ja són les 11h. Resum de la jugada: jo tiro els dos primers llargs i la resta ja és cosa del nostre amic 'Cornelius'.
Com que només ell portava càmara desent al mòbil, va fer de fotògraf i, per tant, no va ser retratat: ah! mala suerte!
Amb el Sam.
Jose Enrique! el crack del dia.
Dit i fet, a les 8:00 sortíem de casa, a les 9:30 entràvem en Peñarroya i, clar, directes a esmorzar, que la jornada podria fer-se llarga. Recte al BAR SOCIEDAD on, a més d'alimentar l'estómec, també ens alimenten l'ànima, deixant-nos el llibre de piades i ressenyes, per poder contrastar una mica amb la nostra informació (bàsicament la de l'Armand Ballart en DESNIVEL i la del llibre 'PORTS Guia d'escalades').
Enfilem la pista, aparquem i caminol. Creuar el riu i fet: a peu de via en no més de 10 minuts. Perfecte!
Que si sí, que si no, quan comencem ja són les 11h. Resum de la jugada: jo tiro els dos primers llargs i la resta ja és cosa del nostre amic 'Cornelius'.
Com que només ell portava càmara desent al mòbil, va fer de fotògraf i, per tant, no va ser retratat: ah! mala suerte!
Primer llarg. Comencem la feina. Ayayay!!
Roca molt bona. Això ja va una mica millor.
Primera reunió. Ja era hora!Es queee!a miii!això de semiequipadaaa!no seee!
Ja noto la simbiosi amb el medi. 2ª reunió i més relaxat. Que guayyy!
El que quedava ja va ser un 'coser y cantar' per a Cornelles, que es va posar les piles al tercer llarg i ja no les deixà fins acabar. Un crack!! Els dos darrers llargs els vam empalmar.
Panorama impressionant des del cim. Desgrimpada, caminet, nova creuada del Tastavins i al cotxe. Relaxació i fotos de germanor.
Cordada de tres, la 3ª combinació possible: Sam i Korny
Només afegir que, a diferència de l'ARESTA DEL G.A.S., esta via és semiequipada. Totes les reunions còmodes i amb parabolts, però els llargs només ténen ponts de roca i algún altre bolt o espit en els únics dos passos de compromís de tota la tirada. És interessant doncs, portar alguns 'catxarros', cordinos i cintes. Via molt recomanable per a estrenar-se en el 'Masmutisme'. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada