CAMBRE D'AZE (2.711m.). CORREDOR GIGOLO.

L'hivern encara no ha arrivat, però ja estic freqüentant les visites a 'www.infohielo.com' igual que si fos febrer. 
Per sort, alguns companys d'aventures comencen a desgranar informació d'alguns corredors interessants. Est any les temperatures no són gens fredes, però alguna nevada prematura, pareix que va collar de valent a partir de certa cota.

El meu amic Nacho té més 'mono' que jo, i, aprofitant que tenim pont a la feina, farem una sortideta ràpida per a calmar una mica la sed de neu i gel.

Les rutes del 'Cambradase', a la Cerdanya francesa, pareixen les més visitades els darrers dïes. Pot ser una bona forma de no errar.

El dimarts 6/12, pujem cap a Andorra, donat que necessito canviar neumàtics al cotxe. Com no podia ser d'altra manera, la visita a 'Alpesport' és obligada(www.alpesport.ad). Les cordes dobles han arrivat a la seua fi, i Nacho aprofite per comprar 'quatre cosetes més'.
Acabat tot això, és quasi l'hora de sopar quan sortim per la duana en direcció a Puigcerdà. Parem al bar del càmping 'La Cerdanya' de Prullans, i sopem mirant el partit de futbol del València en la Champions. 
El dormir és fàcil: entrem en 'Bourg Madame', ja en territori francés, i preparem els seients del X-TRAIL en posició de llit. L'estoreta i el sac de plomes dónen una sensació d'autèntic alpinisme.

L'endemà matinem, fem una mica de desdejuni casolà (de rotllo termo de te i galetes) i de seguida trobem l'estació d'esquí d'Eina (l'aproximació des d'esta vessant, és pot ser lleugerament més curta que des de 'Sant Pierre des Forcats'). 
Les instalacions encara no funcionen degut a la manca de neu (comence a la cota 2000m), de manera que l'aproximació és fa molt còmoda per la pista que creua el bosc fins al pla de la cota 1950m. Seguim per baix del teleski, fins que trobem ja els primers signes de neu contínua. El petit circ del Cambradase ja es deixa vore.

Uns francesos de la comarca que ens segueixen de prop ens diuen que van a pujar pel 'Vermicelle'. També veiem a la nostra esquerra un grup de cinc membres que pujen la ruta normal. Nosaltres triem el 'Gigolo', després d'adornar-mos de que hi ha una cordada que ha començat el corredor 'Eclair' abans que nosaltres, i pareixen prou entretesos amb algun resalt de mixte.
El 'Gigolo' no presenta cap problema i la seua neu és prou dura i assentada. Aprofitem per traccionar un parell de variants de mixte a la part superior i així practiquem de fer reunions de fortuna en neu, etc.
La sortida, molt estètica, deixa vore un pas de roca pel mig del trencat de la cornisa. Per allà passem i...ja estem.

Baixada per la carena, fins trobar novament les pistes i...al cotxe, que ens esperen unes quantes hores de conducció fins a Benicarló.  Esta nit, ja la dormirem a casa.

MARGALIDA(3241m).Corredor Nord (250m. MD, 80º/M4)

ACTIVITAT QUALIFICADA PIOLET DE FUSTA

I és que, això que em passe a mi, és pura mala sort. Per què, després de la pallissa que vaig rebre el mes passat de mà de Marc i cia., hauria jo d'accedir a una sortideta amb el més temible dels meus amics muntanyers i a més, ara que estic incubant una formidable grip?

La casualitat va arrivar d'una conversa telefònica:

Kinge: David(per shievedau)! quan de temps, què et contes? molta activitat?...

Shievedau: Home David(per kinge), jo penso que est any, donades les condicions de neu, podria ser l'any. I este moment, el moment!

Kinge: Eiiinng? l'anyyy? el momeenntt?? Per a què?

Shievedau: Sí home, quantes temporades fa que diem d'anar a fer el corredor nord del Margalida?

Kinge: (va parir..., vaig pensar jo; justet ara que estic fet pols). Sé que fa temps que ens busquem d'un a l'altre. No podria dir-te que no. I encara menys per a una activitat com esta que em proposes (en realitat vaig pensar: "la que t'espere, kinge!").

Shievedau: He pensat que, 'en un momento dado' fins i tot ho podriem fer 'en el dia'.

Kinge: Eeeestooo! es queee, joooo, estic una mica gripat, saps i, claaar,..

Shievedau: No passe res. Tranquil! farem un bívac i així podriem fer-ho en jornada i mitja. Perquè el dissabte no estaré lliure fins a les 16h.

Kinge: Aaaah! Això ja canvie.


El dissabte 16, a les 15h surto de Benicarló, tot sol, amb destinació Montblanc per recullir a David. A les 16.30 estic baix de sa casa i a les 19h al pla de la 'Besurta', en Benasque.
Prenem l'aliment que serà el nostre sopar i, després de preparar el material i repartir-lo, fem camí cap a 'Aigualluts', per continuar en direcció a la vall de 'Barrancs', des d'on comencem a buscar un lloc per bivaquejar.
Ja és nit tancada i, a més a més, és a punt de començar el derbi 'Barça/Madrid', que escoltarem per la radio FM del meu mòbil. Jo, sense poder respirar amb normalitat, degut a la sinusiti proporcionada pel gripot que porto al damunt, em sento tan esgotat, que al moment de posar-me dins del sac, ja noto cóm m'estic quedant adormit. Quasi ja ni sento a l'auricular de la ràdio, els gols que canten els comentaristes.
David em desperta amb un 'gooool' del Barça del que jo no puc fer ni cas. En poques hores vindrà una nova dosi de patiment. Necessito descansar.
De bon matí, abans de la sortida del sol, ja esmorzem alguna cosa i, després de replegar el bívac, enfilem cap al Margalida. Encara ens queden un parell d'hores d'aproximació i unes quantes més per a fer la via i rapelar-la.

El corredor ja es divise des de lluny, perfectament encastat a la dreta del gran esperó que forme la cara nord del Pic de Margalida.

El meu amic David (shievedau) obrint llargs com un possés.

Passos estrets i encastats no li representen massa problemes. Sort que està ell.

Les rampes de la part superior, no ténen tanta inclinació, però pitjor qualitat de neu.

La gran diferència: el meu somriure, forçat,  de fet pols i extasiat.

El seu, natural, de disfrutar de la vida i pletòric!

Diumenge 17: El matí era fresc, però no gelat (entre 0/-1 ºC). Trobem una cordada que han acampat vora el llac de Barrancs, que s'aixequen i comencen els preparatius. Ells seran les úniques persones que vorem allà dalt, una mica més tard.
Cap a les 8h erem a peu de via, (bona sort; som els primers i, pel que pareix, quasi els únics, a l'espera de la nomenada cordada).
A les 8h30' començava la grimpada i cap a les 12h ja erem a dalt. La seguida va ser esta:

L1: entrada ampla, que comence a 45º i augmente fins a 60º. Un bolt a la dreta per assegurar i continue fins a 70/75º. 'Reu' a l'esquerra amb pitons.
L2: 65/70º. Un pas estret que dóne ambient. Dos bolts a l'esquerra per a la reunió.
L3: Entre 60º i 70º. Un pas realment molt estret (vaig estar a punt de no aclarir-me), protegit amb un bolt.
L4: rampa de 55º. Sense incidències.
L5: Llarg clau. Espectacular. Comence a 50º. Arribem al mític resalt: uns pocs metres a 80/85º i després mixte que ja pose les piles (aquí vindria l'M4). Passat això, la inclinació sempre es manté entre 70 i 80º. Realment impressionant (esta tirada tota sola ja mereix la visita i l'esforç).
L6 i L7: rampes d'entre 50º i 60º alternades amb passos de roca de III i III+.


Ràpels ben seguidets (tenim en compte que totes les reunions estan equipades) i a les 13:15 a peu de via novament. Recullir material i a les 13:30, camí.
La baixada una mica penosa amb les raquetes, donat que la neu ja està tova. Després d'agafar el material del bívac, David (shievedau) arribe al cotxe a les 16h. Jo, 15' després. Descansem una mica, ens rehidratem, ens canviem de roba, i a les 17h sortim de la 'Besurta'. 

Ja de tornada, i amb tota la raó del món, ell no parava de dir-me: 'David! has d'entrenar més! I jo, tussint, tussint, li deia: 'es veritat, l'any que ve, intentaré estar a l'alçada de les circumstàncies'. Però, en realitat pensava: quina sort el no triar de fer-ho 'en el dia'.

Cap a les 19:30 deixo al meu amic en sa casa de Montblanc i les 21h ja soc jo a la meua.

Com dirien alguns dels meus col.legues: "Eso sí que es una salidita relámpago".

Una bona ressenya per a esta ocasió pot ser esta (és la que nosaltres vam seguir): 

http://www.caranorte.com/resenas/directorio/europa/espana/aragon/margalida/corredor_norte0.php

MIDI D'OSSAU. Couloir Pombie-Suzon(430m. MD).

ACTIVITAT QUALIFICADA 'PIOLET DE FUSTA'

I una altra sortideta de rotllo 'relámpago':

El 'Pombie-Suzon' té orientació E i això vol dir que el sol s'arrima de bon matí al corredor. La millor manera de no patir les conseqüències de l'augment de la temperatura i la corresponent inconsistència de la neu, és començar l'activitat de nit.
Això permet acabar cap al migdia. 

Amb aquest obligat horari, és evident que una visita ràpida a la zona serà suficient:
El dissabte fem el trajecte de carretera fins al Portalet, dinem i cap a Pombie. La segona part del dia encara no té moltes hores de llum i no voldriem perdre el camí del refu.
Arrivats allà, trobem un grup de francesos que preténen pujar l'endemà el 'Couloir de la Fourche'.

La veta de roca que dóna entrada al corredor(III+)  l'hem pujada de nit.

L'excitació per començar l'activitat, a més dels ronquits dels francesos, no ens ha deixat dormir bé, així que, un petit desdejuni i a la marxa:

Ara em tocava a mi anar de primer. Sam ja es prepare per continuar.

La neu està dura, encara que no tant com voldríem.

Una foto més i relleu.

El sol comence a guanyar terreny.

Següent tirada. Assegurar l'ensamble no és tant fàcil com m'havia pensat.

La roca deixa pocs punts bons per l'ancoratge.

M'ha paregut vore alguna cosa que es pareix a una 'reu'.

Sí! això ja és millor que res.

Vinga Sam! Ara voràs que guapo el que ens espere.

Vénen els primers ressalts d'autèntic gel. Intentarem disfrutar-ho.

Allà vaig. Ara sí que em fartaré de picar. Combinació de gel i neu dura. Perfecte!

Mentalment, ja vaig preparant-me per al següent relleu. Serà el que dóne pas a les darreres rampes.

Ahí estem, kinge!

I la sortida, espectaular.

Vine Sam! que açò és digne del més bon itinerari alpí.

Sam s'arrime al pas que va cap al corredor de baixada (Pombie-Peyreguet),  i aprofite per al reportatge.

Cansats i contents. Hem fet un pas més en la nostra trajectòria. Un altre mite conquerit.

No vull ni pensar la de ràpels i baixadetes que ens queden fins arrivar novament al Refugi de Pombie.

Ara faltarà rapelar el corredor 'Pombie-Peyreguet', baixar la 'Grand Railliére', replegar el material que hem deixat al Refugi de Pombie i tornar cap al cotxe. Després d'això, unes cinc horetes més de conduir i estarem en casa. No ens podem encantar, avui és diumenge i demà ja ens esperen a la feina.

Impressione, eh? Sí, sí! des d'allà dalt rapelant, companys!

N'hi ha un fart. I és que a mi, no m'agrade massa tant de rapelar i rapelar.

Uff! Per fi!

SERRA DEL CADÍ. Canal de l'Ordiguer.

En esta ocasió, la zona escollida per a les vacances familiars de primavera, és 'La Cerdanya'. El camping 'Cerdanya', en el terme de Prullans, serà la nostra llar durant els dïes següents.

Hem començat complaent els nens, amb una mica d'activitat lúdica de neu (trineus, etc), en l'estació d'esquí de fons de 'Guils-Fontanera', que ja prompte acabarà la temporada.

La de Lles ja només té ús turístic de passeig, i la d'Aransa encara conserve algunes pistes. Anirem temptant.

Avui (dia 17) hem averiguat l'accés correcte a Estana. Com tenia entés, hi ha una pista des de Martinet, que ens porte, després d'algunes revoltes, directament a 'Cal Basté'. 

Un lloc peculiar. Un poblet molt petit, amb clara tradició agrària/ramadera, amb forts lligams a la terra i l'entorn, per part dels seus pobladors.

Entro un moment en 'Cal Basté', una casa de pagés, totalment autèntica, amb les eines del treball diari, desplegades per tots els racons. Salvat d'un senzill bar/cafeteria, on es deixa intuir l'altra temàtica dominadora: la neu, el gel, la roca,...,l'escalada. Alguns piolets adornen la zona alta de les parets. Alguna foto interessant, llibre de piades,..., i el regidor d'esta casa, que m'explique i aconselle amb total amabilitat, sobre l'estat dels corredors a la cara nord de la serra, que podem inspeccionar des d'allà mateix.

Ja està clar. Per a vindre tot sol, i poder disfrutar d'una bona jornada, sense posar-se en embolics, he escollit el famós 'Corredor de l'Ordiguer'. 

'Demà a primera hora, vindré', li dic al 'Sr. Basté'.

I així va ser: 

Una lleugera assemblança amb les formes dolomítiques, ja fa que m'emocione.

M'ha costat una mica trobar la pista d'accés, perquè he deixat el cotxe una mica separat del començament.

Però ara ja ho veig clar. Cap al 'Prat de Cadí'.

Una curta aproximació i comence l'aventura,...

..ben de matí, rampes fàcils amb bona neu.

Poc a poc, l'inclinació decau,

i prompte es veuen les darreres pales,

que porten a la sortida del corredor,

,una mica acornisada.

Ja quasi ho tinc. Quina sensació més bona.

Bonic, fàcil, entretés, mític, històric,...,

impressionant també la sortida, al Puig de la Canal del Cristall(2563m)

,els voltants del cim,

i també la baixada,

Per la no menys famosa, 'Canal del Cristall'.

Una mica més de sis hores per tot (aproximació des d'Estana, corredor, baixada i retorn al cotxe), fan què, com quasi sempre en aquestes sortides, a l'hora de dinar puga ser a taula amb la família, que m'espere al càmping. 

Una altra al sac!