La meteo diu que avui el cel estarà tapat en Benasque. I això ens anirà bé, donat que el nostre propòsit és el de fer l'aproximació fins al 'Coll de Salenques', per a poder atacar demà, el crestall del mateix nom. Via mítica, entre les mítiques del nostre estimat Pirineu.
Per desgràcia per a Nacho i per a mi, ara descovrireu cóm, el que volia ser un atac a la famosa cresta 'Salenques-Tempestades' de l'Aneto, no va acabar en porra total, de milacre.
Ens ho agafem amb calma, ja des de casa. Sortim de 'Beni' a les 10.00h. Arrivem a Benasque a les 14.00h. Dinem allà, i a les 15.30 estem al 'Vado del Hospital', on no podrem agafar el bus del 'Plan de la Besurta' fins a les 16.00h.
A les 16.15h comencem a caminar cap a Aigualluts. Només un detall ens fa pensar que la logística que hem preparat no és del tot acertada: el pes de la motxilla! una barbaritat!
Ja prop del 'Forau', podem observar que les valls de 'Barrancs' i 'Escaleta' estan plenes de núvols baixos, com estava previst. Tot i això, no apareixen signes de plutja. Perfecte!
Remuntem la vall de Barrancs i, quan portem una hora de marxa cap allà, els núvols baixos que veiem des del Pla d'Aigualluts, ara ja no són baixos, per què els tenim al damunt. Hem arribat al seu nivell, i això s'ha convertit en una boira preocupant, que no ens deixe vore a més de tres metres al davant.
(No cal ni dir, que nosaltres, això del GPS, ni saver què és, ni per què val, ni per què n'hauríem de tindre un?, clar).
 |
| 'Pla d'Aigualluts'. Nosaltres encara no ho savem però, aquella boira del fons, ens farà una jugada ben fosca. |
Trobem unes fites, que pareixen ser la nostra salvació. La 'colladeta de Barrancs' la tenim aquí mateix, vam pensar. Després d'això, només caldrà seguir recte cap a la murada de Salenques.
Com què, a les 21.30h encara buscàvem la Colladeta de Barrancs, i el pes que portàvem ja començava a molestar, vam decidir fer el bívac baix d'unes roques que feien bona pinta. (Després vam comprovar què, una mica just d'espai).
 |
| El forat era més precari, que la qualitat d'esta foto! |
Al matí següent, la boira, com estava previst a la meteo, havia desaparegut. Perfecte! Ara ens situarem! (je,je).
No sé quantes voltes va haver de donar el meu coll fins a poder adonar-me'n al final, de que, l'única cresta que podia reconèixer, era la del 'Portillón', i això volia dir què, la nit anterior, vam seguir les fites que porten directament a l'Aneto per Aigualluts. És a dir, estàvem just enmig del caos de bolos en que es converteix el glaciar de l'Aneto ara a l'estiu.
Un colp assumit l'error, i acceptada la impossibilitat de continuar amb el nostre objectiu, una de les poques alternatives per sortir de la pífia amb un mínim de dignitat, era coronar l'Aneto, i axí no tornar a casa amb les mans buides.
 |
| Les motxilles, clar, es queden al bívac. Només faltaria. |
 |
| Com a consol tinc què, aquesta vegada, no m'he fotut cap costella, ni cuàdriceps, ni res. |
 |
| Una mica forçat però, vinga! haurem de somriure! hem fet l'Aneto! |
 |
| Hala! Nachete! Márcate una pose de rollo 'Calleja'! |
 |
| Uff! Ventolera espectacular aquí dalt. Crec que avui, no és dia de 'crestismes'. |
 |
| Foto amb 'San Marsial', patró de Benasque. (Per vore si a la pròxima tenim més sort i fem Salenques). |
 |
| No va de broma. Les cames em fan figa. Voldria saver el pes la motxila, home! |
 |
| Piqueu a la foto. Voreu el cercle, on vam aparèixer al despertar del bívac, i la línia, teòric lloc de destinació. |
 |
| En qualsevol cas, estes panoràmiques fan que fins les pífies, al Pirineu, meresquen la pena. |
Només un apunt final. Amb les cames unflades, i destrossats pel fet d'haver baixat tot el pedregam amb les motxiles, al arrivar a casa, ho pesem, per curiositat: 16Kg (cadascún, clar).
Crec que al següent intent, haurem d'anar una mica més lleugers. No hem veig en una aresta llarguíssima, escalant passos de IV, amb 16kg al damunt.
No si, al final, encara haurem tingut sort de fer pífia. Les coses, de vegades, vénen donades així, no per casualitat.
