Tuc de Bacivèr(2644m).Comença l'esquí de muntanya.

El nostre amic 'Sam', ens ha convidat, al Jordi, a Pere i a mi, a passar unes jornades en la Val d'Aran, a l'apartament que ténen els seus pares en Vielha. Com podeu imaginar, no hem desaprofitat l'ocasió.

Encara no hi ha molta neu, però ens consta que al 'Pla de Beret' serà prou la que ha caigut, per a estrenar la temporada d'esquí de travessia.

Com que el primer dia tenim une quantes hores de viatge, només fem una foquejada de mitja hora, per calfar, i després prenem el forfait de migdia, per gaudir d'unes bones baixades.

Com que no hem menjat res des del matí, el sopar apunta 'chuletonisme'

A l'endemà, l'activitat canvia: de matinet, pujem al 'pàrquing d'Orri', on comencem l'ascensió del 'Tuc de Baciver', que pareix estar en bones condicions.

Passarem per davall del telecadira, (Sam s'ho sap de memòria)

amb la intenció de creuar la pista de l'estació,

i enfilar-mos cap a l'aresta SW,

que és la ruta més directa,

des del cotxe, (comenten Pere i Jordi)

i, després, amb sort, baixarem per la vessant de 'Riumalo'.

Però, en esta part, comencem a vore cóm la neu minva,

i fem esforços per seguir un itinerari

que ens permetrà no treure les pells.

Busquem l'aresta,

i continuarem per aquesta,

mentre siga possible. Les panoràmiques, fan bó l'esforç.

Quan arrivem a la punta rocallosa que hi ha cap al segon terç de l'aresta (cota 2540m, aprox.), ens n'adonem de que tot el que manca fins al cim, és, molta roca, poca neu, poca diversió, i massa arriscat, amb les botes d'esquí. Finalment, ens quedarem sense cim, sense el descens de la pala, i sense la part de 'Riumalo'. Però bé..., no sempre es guanya.
De manera què, decidim tornar enrrere, per on havíem vingut, i fer mitja baixada, fins desviar-mos cap a les pistes novament, on agafarem una blava, que ens porte a 'Orri'. 

Han estat uns 700m de desnivell, on hem trobat una mica de tot. No ha estat mal com a primer contacte de la temporada en esta disciplina, què, com tantes del món de la muntanya, ens atrapa any rere any.   

A partir d'aquí, no vam tindre més remei que prescindir dels esquís.