PANTICOSA. Cascades de 'La Losera'.

Ens quede el temps just per despedir-mos del gel i d'esta zona, de manera què, després d'una investigació matinera de les possibilitats, decidim atacar les dues cascades que hi ha tocant de l'antiga presa 'La Losera'.
Les condicions han canviat prou, donat l'augment de les temperatures des d'ahir a la vesprada. Haurem d'espavilar, si no volem patir situacions delicades en quant a seguretat.

Ja fem tard. Alguna cordada s'ha adelantat.

 

 

Avui, Sam només pot ajudar servint-mos el te.

Nacho preparat per assegurar. Començo jo.

Molt justet per a protegir. El gel té poc gruix.

Els cargols no entren del tot. Mala sueeertee!!

Una mica més i ja voré la 'reu'.

El premi. Un glopet de beguda calenta.

Canvi de mans. Nacho ja estava impacient per picar.

Vinga! Acaba! que la del costat, que és la bona, ja està lliure.

Ahh! sí! una mica de calor!

Això sí que és gruix! Tira-li!

Com sempre, disfrutar!

Aquí farem dos llargs. El segon l'obriré jo.

Sí home! Estaria bo congelar-me per fer de fotògraf!

 'Esto es todo amigos!!'.


 

Gel en Panticosa. SALTO DEL ESCALAR.

Després del cap de setmana polar del 11 i 12, era el moment per gaudir d'algunes formacions de la zona de Panticosa que es formen només en anys d'especials condicons de fred, com ara estem tenint en aquest mes de febrer.

Novament, Nacho, Sam i jo, el divendres, després de la feina, cap allà. Instal.lats al refugi 'Casa de Piedra' de la FAM, al mateix Balneari de Panticosa, descansem de la jornada laboral, per l'endemà començar l'atac.

Una cascada molt estètica, ampla, d'uns 90/100m i dificultat mitjana (vora 3+ de gel), ens captive ràpidament ('Salto del Escalar'). Però, en front, només mirar a l'altra banda de la carretera, ens n'adonem de què, el mateix barranc (que a l'estiu es fa com activitat de barranquisme), té l'entrada totalment glaçada, amb un primer llarg de rotllo 'flipamenta de la vida' que diu Sam: gruix, continuitat i una mica de verticalitat: Perfecte! Anem!

Finalment van sortir dos llargs més, interessantíssims: el segon, sense der difícil, és delicat, fràgil, d'aquells que inviten a prendre's l'activitat amb calma, paciència, estudi, meticulositat i templança. El tercer, flipant: una columna vertical de 4m., amb sortida en roca (rotllo 'dry tooling' total) que va intentar Sam i li va costar una 'nyespla' de 4m (clar) fins a terra, que a Nacho i a mi ens va deixar gelats (mai millor dit) durant els 30 segons que va tardar en contestar-nos (a dia d'avui encara camine pel poble com si fóra 'Robocop').

'Barranco del Escalar', primer llarg.

Panoràmica de la cascada  'Salto del Escalar'.

Per evitar tragar-mos algún bloc de gel, al 'Salto del Escalar' vam haver d'esperar fins a les 14:30, donada l'afluència de cordades que havíen començat el matí aquí i ara estaven acabant. L'espera, sense haver-ho imaginat, va ser un regal, ja que les temperatures havien pujat una mica, el gel estava més plàstic i començava a pegar el solet (el plaer més estimat, escalar en gel amb solet, oohhh!!).

Ressenya treta de la pàgina web de Kike Villasur: www.escalismo.com

A les 17h estàvem llestos i després de replegar, la merescuda birra en el poble de Panticosa, al pub 'Ibón'. 
Sopar complet al refu, amb colpet de patxarana inclòs, i, a somniar amb la següent jornada.

'No se vayan todavía. Mañana hay más'.

Canal Roya. OS DIAPLES DE PANTI(140m, 4).

Comencem la temporada de gel en l'única zona que ens pot donar una mica de confiança: La Rinconada de Canal Roya.

Aquí començà l'activitat en la primera part de la dècada dels '90', quan, mítics i gurús d'estes comarques com 'Javier Lasala', 'Kike Villasur' o 'Julio Armesto', entre d'altres, inauguraren les cascades que es formen com a conseqüència del desaiguat dels ibons de l'Anayet.

Divendres 20 sortim cap allà, Nacho, Sam i jo. Ens vam hospedar en Piedrafita de Jaca i al matí següent ja estàvem picant gel.
En vore que no hi havia tanta gent com primer havíem pensat, vam començar a calentar en l'entrada d'una de les clàssiques d'este sector: 'Canal Roya Wall'. A l'arrivar a la reunió del primer llarg, ja veiem que som massa els qui coincidim allà dalt, entre els de la nostra ruta i els de la 'Opera prima'. Rapelem, i passem a la més mítica d'ací, que ara està lliure: 'Os Diaples de Panti'.


Un primer llarg una mica difícil, donats uns quans metres prou verticals, es alliberat per Sam que, com sempre en esta disciplina, dóna la talla i d'eixa el llistó ben alt. Els dos segons pujem al mateix temps, i el segon larg em toque a mi.
No podíem estar per la labor de fer fotos, però un xicot de Saragossa que ja era dalt, em va fer el favor de currar-se un reportatge i enviar-me'l per mail. 


Ahí va:

Només dir que, després de l'emoció d'esta via, encara vam voler més i atacàrem 'Opera Prima' que ja estava lliure de gent.
Una zona interessant. Tornarem, segur.

Bielsa. EL SUEÑO DEL AGUA(220m, II/3+).

Després del bon inici que vam tindre al 'Pedra', no podíem deixar passar l'oportunitat de viatjar fins a Bielsa, un dels nostres santuaris del gel pirinenc.

 Pernocta en el Refugi de Pineta i l'endemà, després d'una investigació pels voltants del refu, decidim anar cap a la boca sud del tunel de la frontera amb França, per buscar un dels itineraris clàssics d'esta zona, que ahir ja ens va parèixer vore en condicions acceptables: 'El Sueño del Agua'.

Les vistes, des de tocant del refugi: impressionants

Una ullada ràpida per allà,

Pere, que aprofite per fer una mica d'art fotogràfic,

I la conclussió final: cap al 'Sueño del Agua'. Aquí: 1ª reu, 2ª tirada.

Això sí que és disfrutar picant gel.

Escalar glaç, amb fred i sol al mateix temps: una gosada.

Monta,

desmonta,

i torna a montar. Ja està? S'ha fet curt!

Vinga! va! cap avall!

ràpel del Pere,

ara el meu,

i ja estem novament al refu. Quina nevada! Ja vorem demà...

I, en efecte, l'endemà només vam poder replegar i marxar. La forta nevada que va caure tota la nit, i continuava caent, feia pràcticament impossible continuar amb l'activitat. 
Una llàstima, però, encara així, estàvem contents: havíem completat una via que sempre ens havia fet il.lusió i, com sempre, vam gaudir de riatlles i amistat, què, al cap i a la fi, és del que es tracte.

Fins l'altra!