Tuc de Bacivèr(2644m).Comença l'esquí de muntanya.

El nostre amic 'Sam', ens ha convidat, al Jordi, a Pere i a mi, a passar unes jornades en la Val d'Aran, a l'apartament que ténen els seus pares en Vielha. Com podeu imaginar, no hem desaprofitat l'ocasió.

Encara no hi ha molta neu, però ens consta que al 'Pla de Beret' serà prou la que ha caigut, per a estrenar la temporada d'esquí de travessia.

Com que el primer dia tenim une quantes hores de viatge, només fem una foquejada de mitja hora, per calfar, i després prenem el forfait de migdia, per gaudir d'unes bones baixades.

Com que no hem menjat res des del matí, el sopar apunta 'chuletonisme'

A l'endemà, l'activitat canvia: de matinet, pujem al 'pàrquing d'Orri', on comencem l'ascensió del 'Tuc de Baciver', que pareix estar en bones condicions.

Passarem per davall del telecadira, (Sam s'ho sap de memòria)

amb la intenció de creuar la pista de l'estació,

i enfilar-mos cap a l'aresta SW,

que és la ruta més directa,

des del cotxe, (comenten Pere i Jordi)

i, després, amb sort, baixarem per la vessant de 'Riumalo'.

Però, en esta part, comencem a vore cóm la neu minva,

i fem esforços per seguir un itinerari

que ens permetrà no treure les pells.

Busquem l'aresta,

i continuarem per aquesta,

mentre siga possible. Les panoràmiques, fan bó l'esforç.

Quan arrivem a la punta rocallosa que hi ha cap al segon terç de l'aresta (cota 2540m, aprox.), ens n'adonem de que tot el que manca fins al cim, és, molta roca, poca neu, poca diversió, i massa arriscat, amb les botes d'esquí. Finalment, ens quedarem sense cim, sense el descens de la pala, i sense la part de 'Riumalo'. Però bé..., no sempre es guanya.
De manera què, decidim tornar enrrere, per on havíem vingut, i fer mitja baixada, fins desviar-mos cap a les pistes novament, on agafarem una blava, que ens porte a 'Orri'. 

Han estat uns 700m de desnivell, on hem trobat una mica de tot. No ha estat mal com a primer contacte de la temporada en esta disciplina, què, com tantes del món de la muntanya, ens atrapa any rere any.   

A partir d'aquí, no vam tindre més remei que prescindir dels esquís.

Esquí de muntanya. ULLDETER-NURIA-ULLDETER.

No sé ni quan de temps fa que no toco els esquís. Pere, Marc i alguns més, ja van estar no fa molt a l'Aneto. Però jo sé, que si no aprofito esta ocasió, novament passarà la temporada i quasi ni ho tastaré. Sempre tinc el dubte de la forma física, del ritme d'entrenament (aquell que no arrivo a tindre mai), però soc conscient de que desaprofitar sortides com esta, fa que t'enfonses encara més en la comoditat del mínim esforç. Així que...

La gent ja passa pel  'Gra de Fajol', en direcció a la 'Coll de la Marrana'.

Ben de matí sortíem Pere i jo cap a Alcanar per a recollir al Josep Sancho. En Amposta ja ens esperaven Marc i Ricard. Pujàrem a la 'transit' de Marc i, com va dir algú d'eixa terra: "cerrar las puertas del vehículo, es abrir las de la aventura".

Ramon, des de Barna, ja ens portava ventaja i va arrivar al punt de trobada el primer.

En esta ocasió, la jornada havia de començar en l'estació d'esquí de 'Vallter 2000'. 

L'objectiu, la travessada circular entre la Vall de Ter i la Vall de Núria.

Ja hem sortit de l'espai de les pistes de 'Vallter'. Pere ha començat amb un ritme potent.

El 'Gra de Fajol Petit' té ara bones condicions per gaudir dels seus corredors de neu i gel.

Com que limitar-se només a la travessada, pareix poc per als nostres potents amics d'Amposta, adornem la jornada amb la inevitable ascensió al 'Bastiments'(2883m). Molt agradable la pujada, gràcies a que la jornada era metereològicament  d'aquelles memorables; de fred i sol al mateix temps.

Donat que ja quasi és migdia, la baixada, degut a l'estat semifús de la neu, no resulte tan agradable, principalment per als qui no controlem la tècnica.

Josep somriu, arrivant al 'Bastiments'. Encara no sap el que ens espere.

Baixada cap a 'Coma de Vaca'. Ricard, el crac d'Amposta, ha canviat avui el taxi pels esquís.

Arrivats al refugi de 'Coma de Vaca'(1995m), fem un mos per recuperar forces i, veient un clar canvi d'oratge, ens afanem per vorejar la 'Serra de Torreneules' fins arrivar al coll del mateix nom(2563m).

Després d'agafar forces i menjar una mica, Ramon m'ha passat, pujant a  'Torreneules'.

Ja només falte la baixada cap a la 'Jaça del Clot' per arrivar després a l'alberg del 'Pic de l'Àliga' on tenim reservat el sopar i el dormir.

Però, com que les coses mai són el que voldriem, una boira molt densa s'apoderat del 'Coll de Torreneules' i,  serà la tecnologia(GPS) la que ens salvarà d'un bon merder. 

S'ha fet tard. Pel matí ja hem començat més tard del que és desitjable. Les hores de llum encara no són tan llargues com ens agradaria i l'oratge fins al migdia és pot ser, massa bo pel que respecte a temperatura. La neu ja es presenta quasi desfeta. Hem d'apretar si no volem arrivar a l'alberg quan serà fosc.

Pere mira cap avant, on esperen Marc i Ricard. Els altres, anem per darrere.

Les instalacions de 'Pic de l'Àliga' són la nostra salvació, tan física com moralment. Una bona dutxa, un bon sopar, i fins i tot alguna copeta de 'patxarana' fan que torne el somriure, després d'una jornada intensa.

Sort del bon dormir i del desdejuni, per què el que ens esperava per a la tornada, va ser una autèntica prova informàtica de cóm descarregar-se correctament els 'tracks' d'un itinerari:
Afegit a l'esforç de baixar cap a la 'Font d'en Llorenç' i pujar el 'Torrent de Noucreus' fins al 'Pic de la Fossa del Gegant'(2801m) mig emboirats, cal afegir la dificultat de seguir la carena 'Coll de Carançà-->Pic Sup. de la Vaca(2825m)-->Coll de la Vaca-->Coll de Tirapits', sense vore res a dos metres de distància, i amb la por al cos, de no caure al costat que no tocava.
A partir d'allà tornava la visibilitat i per sort vam poder fer una baixada més o menys desent pel  'Torrent de les Barraques' i poder remuntar novament el 'Coll de la Marrana' per tornar cap a les pistes de 'Vallter', on teníem els cotxes.

Uns més tocats que altres, uns més cansats que altres, la cosa va acabar com mereixen estes ocasions, amb un dinar de germanor en Setcases, on la riatlla i l'amistat ens van confirmar novament que hem triat viure una de les vides més plenes que es poden tindre, la que uneix i comparteix muntanya i amics.

PERAFITA(2756m). Esquí en la Cerdanya.

Les meues 'Falles' particulars s'estan acabant. Després de l'agraïda jornada en la 'Canal de l'Ordiguer', vull provar de acomiadar-me de la Cerdanya, pujant un dels seus cims emblemàtics amb els esquís de muntanya.

Aprofitant les pistes d'esquí de fons de l'estació d'Aransa (Arànser), faré una foquejada fàcil cap a 'Pollineres', i el Refugi 'Estanys de la Pera'. Des d'allà, passant vora el Llac Gran de la Pera, buscaré el Coll de Perafita i el cim. 

Les vistes, abans de començar, ja m'animen.

Pista d'esquí nòrdic 'Pollineres'. Només cal seguir-la.

Sense trepitjar la petja...

i passem tocant del rafal de Pollineres.

Una mica més, i el refu dels Estanys.

El llac,

i cap a dalt.

És final de temporada, les darreres pales ja estan molt pelades, de manera què, en arrivar a la collada, decideixo enfilar cap abaix, sense fer cim i no complicar-me. L'excursió m'ha segut ja, totalment satisfactòria.

Retorn. Estany Petit

i pista cap avall.

El que no m'esperava era haver de 'remar' en més d'una ocasió, degut al poc desnivell de la pista. Això ho va fer tot una mica més dur. No passa res. La zona ho mereix. 

Com no podria ser d'altra forma, a l'hora de dinar ja soc a taula amb la família.