La nostra primera visita al Masmut. Espectacular!
 |
| foto: wildmasmut |
Havíem sentit parlar d'esta zona, però mai vam imaginar quanta raó tenia l'Armand Ballart quan la va descriure com a 'formaciones incomparables' . I es que realment ho són. És cert que el seu 'teixit' pot recordar una mica a Riglos, però, tots estos pilars i esperons, perfectament aliniats, i quasibé ocults dins la seua vall, fan que siga un lloc molt especial, amb caràcter propi. Un lloc idílic.
Com que aquí som nous, començarem de manera prudent, enfilant la que possiblement siga l'única via totalment equipada (avui dia amb bolts), tant a les reunions com en la resta. Una opció segura per poder adinsar-nos en l'entorn del MASMUT amb la humiltat que ens correspon.
Aquí va la ressenya, agafada prestada de la web masmútica per excelència: 'wildmasmut' (http://sites.google.com/site/wildmasmut/).
Nacho Molina i jo, sortíem de Benicarló a les 8:15, esmorzàvem en Penyarroya de Tastavins a les 9:30. A les 11h., estàvem al collet on deixar el cotxe i, després d'una caminata gratis per trobar l'accés a la via i encantar-mos mirant el paissatge, començàvem l'aventura a les 12h.
Com que no portàvem càmera de fotos, només dir que, el meu amic Nacho, que des de que entrene amb Jesús Ruiz i companyia, va llançat, es va ocupar dels llargs 1,2 i 4. Per a mi, 3 i 5.
Vam optar per la ruta directa. Es a dir, el primer llarg va ser el de V/V+ i el darrer, la variant de IV.
Ell com una fletxa i jo amb més problemes que ell, a les 16h., erem novament al cotxe. A les 16:30 fent uns xampús en Monroyo i a les 18:15 en casa novament. Un txollo!
Ja només faltava la volteta dels diumenges pel poble amb els nens, 'Burger King' o 'Mc Donalds' per fer la rosca, dutxes, contes i dissimular una mica per aparentar que no he desaparegut de casa més que un moment. És el que li done suc a la vida del Pioletisme de Fusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada