Serra d'En Galceran.FERRATA DE ROCA FIGUERAL.

Després d'intentar-ho durant tot el mes de Setembre i no rebre resultats, finalment he aconseguit enganyar algú, per a que m'acompanye a provar la via ferrada de la 'Roca del Figueral', situada en terme de 'Serra d'Engarceran'.

En aquesta ocasió la víctima ha segut el meu germà, què, interessat per començar amb l'escalada esportiva, s'ha deixat aconsellar, i, per a un primer contacte amb el buit, provarà amb el 'ferratisme'.

En menys d'una hora arrivem al Coll de la Bandereta, després d'haver anat a Benlloch, per a continuar la carretera que puje a Serra d'Engarceran.
Com no podia ser d'altra manera, des de l'anomenat coll, entrem en el camí erroni (vam fer a l'esquerra, en compte de dreta), i ens fem amb el cotxe un passeig totalment inútil.

Res, reculada i enfilem la pista correcta (a la dreta de la carretera), què, de seguida ens porte al 'Mas de Paula'. Al costat del mas hi ha una gran explanada on aparcar.
Ens equipem amb el material adient, i:

Millor anunciat, impossible.

Les vïes d'escalada i, al costat,

la 'ferrata', amb tota l'explicació necessària.

Les primeres instruccions i provant.

Tiro jo davant i, Marcos, de seguida, cap amunt.

Respectant, clar, les distàncies de seguretat, amb els fraccionaments.

Vaja invent que m'ha tocat fer, amb dos cordinos i un dissipador.

La veritat és que no va mal. Tenia rao Cornelius, quan m'ho va explicar.

El 'Ximo' continue com un professional.

Vinga home! que ja està! Si és molt curta!

Però, pareix que encara n'hi ha més...

Mmmm! Pont Tibetà i rapel...m'agrada!

'Açò ja no em fa tanta gràcia!', m'ha paregut escoltar.

Va home! Si total, és com a les pelis del 'Tarzán'.

...'Va parir!,ggrrhhfsmm!

Ara millor, no? Je, je! Si ja s'acabat, home!

El rapel té una bona instal.lació de reunió, però, donat que mon germà no n'ha fet mai cap, i que és volat, ho deixarem per a una altra ocasió.
Per no caure en la temptació, jo ja no m'he portat les cordes. Per començar, ja ha estat bé així.

Remuntem el barranc cap a dalt, on es tanque definitivament, i podem tornar novament a la sendera que baixarem fins a peu de via,i des d'allà, novament al cotxe.

Menjem una mica de fruita, bebem dos glops d'aigua, i, cap a casa, que ens esperen per dinar.
Una bona manera de passar el matí, ràpid, divertit, i prop de 'Beni'.

Fins l'altra!

TAILLÓN(3144m) i GABIETOUS(3031m i 3034m)

Estic de vacances amb la família. Ens hem instal.lat al càmping 'International' de Luz-St.Saveur, en territori del Pirineu francés, i molt prop de la 'meca' dels Pirineus Atlàntics: GAVARNIE.

Donat això, no puc perdre l'oportunitat de fer alguna excursió matinera ràpida, i trepitjar algún que altre cim, per engrossar una mica la llista del meu col.leccionisme de 3000's.

L'accés no pot ser més fàcil: cotxe fins el 'Port de Bujaruelo' (aquí, 'Boucharo'), aproximació al 'Refugi de Sarradets', i traspassar la famosa 'Brecha de Rolando'. A partir d'allà,..., el que casdascú vulga. Hi ha tot un món de muntanyes meravelloses al tocant.
Són les 7:45h. Emprenc la marxa. L'aventura comence:

Els contraforts nord dels pics 'Gabietou', ens dónen la benvinguda.

Llàstima que el cotxe s'ha de deixar 100 i pico metres de desnivell més avall, al pàrking.

Caminada de calfament per la base de la nord del Taillón i,...

El refu de Sarradets, amb 'La Torre' i 'El Casco', al darrere.

La 'Brecha', majestuosa, com sempre.

Aquí prenc la decisió: avui, faré els dos 'Gabietou'. Per a fer-ho, es aconsellable pujar primer el Taillón, per la seua ruta normal, i, des d'allà, baixar cap als nomenats pics.

La 'Falsa Brecha', comence a deixar vore el no menys famós 'Dedo del Taillón'...

...on sempre pots trobar-te algún flipat de la vida, que puja els cims,...,corrent!

Ohh! només vore-ho, ja fa perea.

Recordo com si fóra ahir, quan vaig pujar per primera vegada, amb Pere i Oswaldo...l'any 1998.

Les vistes des d'ací, són espectaculars.

Una anècdota interessant:

Als cinc minuts d'aconseguir el cim del Taillón, va arrivar una família francesa, amb la mare al capdavant. Aquella dona s'arrimà on jo estava i, després de donar-mos la mà, tots dos eufòrics per la nostra conquesta, vam començar una conversa muntanyera que no tenia desperdici.

Començàrem parlant de les vacances, de la família, i de cóm era de díficil equilibrar les nostres obligacions personals amb la nostra passió alpinística.
La cosa va continuar parlant de l'entorn que teníem al davant, i va ser quan vaig adonar-me'n de que aquella dona, o era Guia, o allò era el seu jardí particular: 
no només reconeixia els pics importants de la zona, si no què, qualsevol petit pic d'alçada o forma poc interessant, el tenia catalogat per les innumerables rutes d'accés possibles.
Així em va explicar aventures referents a la 'Punta Escuzana', el 'Pic Blanche', 'Les Tourettes', les numerosísimes cavitats per a practicar 'espeleo' que hi havia prop, etc., etc.

Com que no anava a quedar-me callat davant de tan admirable col.lega, vaig començar a contar-li quatre historietes de les vïes més mítiques que jo havia fet per aquells terrenys, nombrant-li la nord del Monte Perdido, el Pombie-Suzon al Midi d'Ossau, el Couloir de Gaube al Vignemale i la mateixa nord del Taillón.
Això li va causar gran impressió, i, tota emocionada, em va txocar la mà a l'estil NBA, mostrant-me el seus respectes.

Després d'indicar-me cóm havia de continuar cap als Gabietou's, em va fer una recomanació personal per al proper hivern: "si encara no l'has fet, disfrutaràs moltíssim amb el couloir 'Swan' dels pics Astazou", i ens vam acomiadar.

Una trobada molt agradable.

Ara, a l'estiu, és complicat i arriscat baixar per la cara oest; anant sòl, vaig preferir l'aresta sud.

Des del 'Col Blanche', pareix una eternitat el que falte...

Per sort, no ho és tant, i, en poc temps, s'arrive al primer 'Gabietou'.

Gabietou Oriental(3031m).

Un petit passeig per l'aresta que els uneix, i, Gabietou Occidental (3034m).

En segón pla, la 'Punta Escuzana'.

A la dreta, l'aspecte estival de la cara oest del Taillón.

Bones vistes...i el que em quede per baixar..buuff!

Novament a la 'Breche Roland'; l'excursió s'està acabant, però encara quede un bon tros fins al cotxe.

Hora d'arrivada al pàrquing: les 15:15h. Unes set hores i mitja per als tres cims, anar i tornar, amb decansos inclosos.
M'he trobat prou bé. Evidentment, no m'he esforçat al límit. Però, una cosa m'ha quedat clara definitivament: els superhoraris del Miquel Capdevila al seu llibre dels tresmils en trenta jornades, no són cronos d'anar tranquilament a disfrutar del paissatge pirinenc (aquest mateix recorregut el va fer en poc més de cinc hores, comptant descansos).

Bé, és hora de tornar al càmping. Suposo que m'hauràn guardat una mica de dinar. Calculo que a les 16h podré estar a taula.



.

Vacances d'estiu. Parc National des Pyrénées.

En construcció.

ANETO(3404m) per Aigualluts.(Pífia en Salenques).

La meteo diu que avui el cel estarà tapat en Benasque. I això ens anirà bé, donat que el nostre propòsit és el de fer l'aproximació fins al 'Coll de Salenques', per a poder atacar demà, el crestall del mateix nom. Via mítica, entre les mítiques del nostre estimat Pirineu.

Per desgràcia per a Nacho i per a mi, ara descovrireu cóm, el que volia ser un atac a la famosa cresta 'Salenques-Tempestades' de l'Aneto, no va acabar en porra total, de milacre.

Ens ho agafem amb calma, ja des de casa. Sortim de 'Beni' a les 10.00h. Arrivem a Benasque a les 14.00h. Dinem allà, i a les 15.30 estem al 'Vado del Hospital', on no podrem agafar el bus del 'Plan de la Besurta' fins a les 16.00h. 

A les 16.15h comencem a caminar cap a Aigualluts. Només un detall ens fa pensar que la logística que hem preparat no és del tot acertada: el pes de la motxilla! una barbaritat!
Ja prop del 'Forau', podem observar que les valls de 'Barrancs' i 'Escaleta' estan plenes de núvols baixos, com estava previst. Tot i això, no apareixen signes de plutja. Perfecte!
 
Remuntem la vall de Barrancs i, quan portem una hora de marxa cap allà, els núvols baixos que veiem des del Pla d'Aigualluts, ara ja no són baixos, per què els tenim al damunt. Hem arribat al seu nivell, i això s'ha convertit en una boira preocupant, que no ens deixe vore a més de tres metres al davant.
(No cal ni dir, que nosaltres, això del GPS, ni saver què és, ni per què val, ni per què n'hauríem de tindre un?, clar).
 

'Pla d'Aigualluts'. Nosaltres encara no ho savem però, aquella boira del fons, ens farà una jugada ben fosca.

Trobem unes fites, que pareixen ser la nostra salvació. La 'colladeta de Barrancs' la tenim aquí mateix, vam pensar. Després d'això, només caldrà seguir recte cap a la murada de Salenques.

Com què, a les 21.30h encara buscàvem la Colladeta de Barrancs, i el pes que portàvem ja començava a molestar, vam decidir fer el bívac baix d'unes roques que feien bona pinta. (Després vam comprovar què, una mica just d'espai).
 

El forat era més precari, que la qualitat d'esta foto!

Al matí següent, la boira, com estava previst a la meteo, havia desaparegut. Perfecte! Ara ens situarem! (je,je).

No sé quantes voltes va haver de donar el meu coll fins a poder adonar-me'n al final, de que, l'única cresta que podia reconèixer, era la del 'Portillón', i això volia dir què, la nit anterior, vam seguir les fites que porten directament a l'Aneto per Aigualluts. És a dir, estàvem just enmig del caos de bolos en que es converteix el glaciar de l'Aneto ara a l'estiu.

Un colp assumit l'error, i acceptada la impossibilitat de continuar amb el nostre objectiu, una de les poques alternatives per sortir de la pífia amb un mínim de dignitat, era coronar l'Aneto, i axí no tornar a casa amb les mans buides.

Les motxilles, clar, es queden al bívac. Només faltaria.

Com a consol tinc què, aquesta vegada, no m'he fotut cap costella, ni cuàdriceps, ni res.

Una mica forçat però, vinga! haurem de somriure! hem fet l'Aneto!

Hala! Nachete! Márcate una pose de rollo 'Calleja'!

Uff! Ventolera espectacular aquí dalt. Crec que avui, no és dia de 'crestismes'.

Foto amb 'San Marsial', patró de Benasque. (Per vore si a la pròxima tenim més sort i fem Salenques).

No va de broma. Les cames em fan figa. Voldria saver el pes la motxila, home!

Piqueu a la foto. Voreu el cercle, on vam aparèixer al despertar del bívac, i la línia, teòric lloc de destinació.

En qualsevol cas, estes panoràmiques fan que fins les pífies, al Pirineu, meresquen la pena.

Només un apunt final. Amb les cames unflades, i destrossats pel fet d'haver baixat tot el pedregam amb les motxiles, al arrivar a casa, ho pesem, per curiositat: 16Kg (cadascún, clar).
Crec que al següent intent, haurem d'anar una mica més lleugers. No hem veig en una aresta llarguíssima, escalant passos de IV, amb 16kg al damunt.

No si, al final, encara haurem tingut sort de fer pífia. Les coses, de vegades, vénen donades així, no per casualitat.

Ferrata de ROCA BLANCA.

És final de mes, i estem novament en perill de passar pàgina sense una nova entrada al blog. De manera què, haurem d'enganyar algú.
Dia 30: "Hombre Nacho! Estaba pensando, que, para relajarnos un poquitín de las sesiones de rocódromo, podríamos variar la rutina e ir a probar mañana la vía ferrata esa que hay en 'Roca Blanca'."
El meu amic, que és fàcil de convencer, accepta gustosament, encara que no s'ha estrenat mai en això del 'ferratisme', i em diu, una mica preocupat: "Habrá que estar al loro, porque tengo entendido que esa vía no estuvo pensada para el disfrute, sino para facilitar la equipación de las vías de deportiva de la zona."

Que si "tranqui, tronco" i no sé que més li vaig dir, que l'endemà, ja estàvem allà:

L'objectiu d'avui!

Les fites ajuden en l'aproximació.

De moment, no hi ha pèrdua.

Pujarem pels indicis de sendera,

i ens regalarem la vista amb les panoràmiques del Delta.

Vaja! pareix que això ja va!

"Que no hombre! que no! que esto será para la bajada!", me diu.

"Quanta raó que tens", li dic. Tornem cap avall.

Ara sí! Ja ho hem trobat.

Ohhhh!

"Es que...la baga esta disipadora...no la he usado nunca...y...!"

"y...estooo...da un poco de yuyu..!"

"Igual mejor pasas tú primero...O sea...tú delante..!"

"Venga! sí! que asín aprovecho para echarte unas fotiquis"

"Ahí! Ahí! Posando! Eso es!"

Vaya! vaya!

"Prepárate, Nacho! que ahora viene lo más intresante!"

"Je! je! Pero, qué te pasa, tío?"

"Aleeeergia! tengo aleergia! se me effztaa manifezzztaando!

"¡Colega! Haber venido en pantalón largo, hombre! ¡No ves la de matorral que has rozao!

"¡Venga, que pronto acabamos!"

"Buaahhh!"

Les últimes grimpades,

i l'alergia que no se'n va.

¡Mala suerte! Començo a preocupar-me.

La foto de rigor i cap avall.

Encara així, amb ganes de fer el mico.

Tornant cap al cotxe, recordo que avui és dijous, dia laborable, i que tenim el torn de 14h a 22h. Encara ens falte arribar a Benicarló, dinar, preparar-mos el berenar-sopar per a la feina, i ser puntuals en fer-li el relleu al company.
Buff! una mica just, però...,

què millor manera de començar un dia de treball!