 |
| ACTIVITAT QUALIFICADA PIOLET DE FUSTA El 'Torino' ens va donar una sorpresa excitant, donat que estaven reformant el refugi modern i la comunitat alpinista era acollida en el 'rifugio vecchio'. Això va ser prou per a què, el meu amic Sam 'Bonatti', començara a flipar, contant-me historietes de l'època dels seus ídols. Frases com: 'segur que ací va dormir Walter' o 'estes habitacions es conserven intactes, com abans', van ser només el començament d'uns relats que solament ell pot acometre amb una expectació i magnetisme dignes del mateix Sebastián Álvaro: la peliculeta del Pilar del Freney, la de l'aresta de Peuterey i no sé quantes més, es van succeir de manera que ens va vindre l'hora de sopar i la son amb una predisposició màgica per a somniar amb l'endemà. A més, vam coincidir amb un xicot suïs molt agradable que havíem conegut al refugi 'Cósmiques' que anava amb un guia de Grenoble, i teníen pensat de fer, també a la 'Ronde', el corredor 'Gervassutti'. La velada va ser completa. En estes condicions i una meteo favorable, la jornada de la Tour Ronde, no podia fallar. I així va ser:              |
diumenge, 8 de maig del 2011
TOUR RONDE(3798m). Cara Nord.
dissabte, 7 de maig del 2011
AIGUILLE DU MIDI(3842m). Aresta de 'Les Cósmiques'.
divendres, 6 de maig del 2011
TRIANGLE DU TACUL(3970m). Contamine-Mazeud.
 |
| ACTIVITAT QUALIFICADA PIOLET DE FUSTA Dia 5 de maig. Són les 14h. Fí de la jornanda laboral. Amb l'equipatge ja preparat, temps just de dinar i acomiadar-se de la família. 'Sam' passe a buscar-me cap a les 15h. Tenim un parell d'hores d'autopista fins a Barna, per agafar el vol cap a Ginebra. Ha arrivat el moment esperat. Aprofitant que a Benicarló tenim festa local el dia 9, ens hem demanat un dïa de vacances a la feina, (el divendres 6), per així poder gaudir de quatre jornades seguides i poder arrimar-mos al Alps. Chamonix és l'objectiu, ja que allà tenim els reptes que hem triat per a l'ocasió. El massís del Mont Blanc serà el terreny de joc. És hora de donar un petit pas més i anar una mica més enllà de les rutes normals dels 4000's, que és el que hem fet de moment en la majoria de les nostres visites alpines. Ja és de nit quan sortim de l'aeroport de Ginebra després d'haver signat la documentació de recollida del cotxe de lloguer. Com que l'hora és tranquila per al trànsit, creuem la ciutat pel centre i després ja empalmem amb 'l'Autoroute Blanche', que ens portarà directament a 'Chamonix-Mt Blanc'. En menys d'una hora estarem allà. Nit tancada quan arrivem, ens preocupem directament de buscar un lloc per dormir (al ras, per descomptat) que estiga mínimament protegit de la fresca. El bívac és, finalment, als jardins de l'aparcament per als treballadors del trenet de Montenvers. El terra és herbós i prou tou; suficient. Mà de sac i estoreta i...a somniar amb l'endemà. Prenem el primer telefèric cap a l'Aiguille du Midi, ja què, per començar, volem intentar la 'Contamine-Mazeud' del 'Triangle du Tacul' (300m. II,3). Faltarà vore cóm respon el cos, donat que ahir veníem del nivell del mar. La resta de la història, ahí va:                  |
diumenge, 17 d’abril del 2011
MARGALIDA(3241m).Corredor Nord (250m. MD, 80º/M4)
 |
| ACTIVITAT QUALIFICADA PIOLET DE FUSTA I és que, això que em passe a mi, és pura mala sort. Per què, després de la pallissa que vaig rebre el mes passat de mà de Marc i cia., hauria jo d'accedir a una sortideta amb el més temible dels meus amics muntanyers i a més, ara que estic incubant una formidable grip? La casualitat va arrivar d'una conversa telefònica: Kinge: David(per shievedau)! quan de temps, què et contes? molta activitat?... Shievedau: Home David(per kinge), jo penso que est any, donades les condicions de neu, podria ser l'any. I este moment, el moment! Kinge: Eiiinng? l'anyyy? el momeenntt?? Per a què? Shievedau: Sí home, quantes temporades fa que diem d'anar a fer el corredor nord del Margalida? Kinge: (va parir..., vaig pensar jo; justet ara que estic fet pols). Sé que fa temps que ens busquem d'un a l'altre. No podria dir-te que no. I encara menys per a una activitat com esta que em proposes (en realitat vaig pensar: "la que t'espere, kinge!"). Shievedau: He pensat que, 'en un momento dado' fins i tot ho podriem fer 'en el dia'. Kinge: Eeeestooo! es queee, joooo, estic una mica gripat, saps i, claaar,.. Shievedau: No passe res. Tranquil! farem un bívac i així podriem fer-ho en jornada i mitja. Perquè el dissabte no estaré lliure fins a les 16h. Kinge: Aaaah! Això ja canvie. El dissabte 16, a les 15h surto de Benicarló, tot sol, amb destinació Montblanc per recullir a David. A les 16.30 estic baix de sa casa i a les 19h al pla de la 'Besurta', en Benasque. Prenem l'aliment que serà el nostre sopar i, després de preparar el material i repartir-lo, fem camí cap a 'Aigualluts', per continuar en direcció a la vall de 'Barrancs', des d'on comencem a buscar un lloc per bivaquejar. Ja és nit tancada i, a més a més, és a punt de començar el derbi 'Barça/Madrid', que escoltarem per la radio FM del meu mòbil. Jo, sense poder respirar amb normalitat, degut a la sinusiti proporcionada pel gripot que porto al damunt, em sento tan esgotat, que al moment de posar-me dins del sac, ja noto cóm m'estic quedant adormit. Quasi ja ni sento a l'auricular de la ràdio, els gols que canten els comentaristes. David em desperta amb un 'gooool' del Barça del que jo no puc fer ni cas. En poques hores vindrà una nova dosi de patiment. Necessito descansar. De bon matí, abans de la sortida del sol, ja esmorzem alguna cosa i, després de replegar el bívac, enfilem cap al Margalida. Encara ens queden un parell d'hores d'aproximació i unes quantes més per a fer la via i rapelar-la.     Les rampes de la part superior, no ténen tanta inclinació, però pitjor qualitat de neu.    Diumenge 17: El matí era fresc, però no gelat (entre 0/-1 ºC). Trobem una cordada que han acampat vora el llac de Barrancs, que s'aixequen i comencen els preparatius. Ells seran les úniques persones que vorem allà dalt, una mica més tard. Cap a les 8h erem a peu de via, (bona sort; som els primers i, pel que pareix, quasi els únics, a l'espera de la nomenada cordada). A les 8h30' començava la grimpada i cap a les 12h ja erem a dalt. La seguida va ser esta: L1: entrada ampla, que comence a 45º i augmente fins a 60º. Un bolt a la dreta per assegurar i continue fins a 70/75º. 'Reu' a l'esquerra amb pitons. L2: 65/70º. Un pas estret que dóne ambient. Dos bolts a l'esquerra per a la reunió. L3: Entre 60º i 70º. Un pas realment molt estret (vaig estar a punt de no aclarir-me), protegit amb un bolt. L4: rampa de 55º. Sense incidències. L5: Llarg clau. Espectacular. Comence a 50º. Arribem al mític resalt: uns pocs metres a 80/85º i després mixte que ja pose les piles (aquí vindria l'M4). Passat això, la inclinació sempre es manté entre 70 i 80º. Realment impressionant (esta tirada tota sola ja mereix la visita i l'esforç). L6 i L7: rampes d'entre 50º i 60º alternades amb passos de roca de III i III+. Ràpels ben seguidets (tenim en compte que totes les reunions estan equipades) i a les 13:15 a peu de via novament. Recullir material i a les 13:30, camí. La baixada una mica penosa amb les raquetes, donat que la neu ja està tova. Després d'agafar el material del bívac, David (shievedau) arribe al cotxe a les 16h. Jo, 15' després. Descansem una mica, ens rehidratem, ens canviem de roba, i a les 17h sortim de la 'Besurta'. Ja de tornada, i amb tota la raó del món, ell no parava de dir-me: 'David! has d'entrenar més! I jo, tussint, tussint, li deia: 'es veritat, l'any que ve, intentaré estar a l'alçada de les circumstàncies'. Però, en realitat pensava: quina sort el no triar de fer-ho 'en el dia'. Cap a les 19:30 deixo al meu amic en sa casa de Montblanc i les 21h ja soc jo a la meua. Com dirien alguns dels meus col.legues: "Eso sí que es una salidita relámpago". Una bona ressenya per a esta ocasió pot ser esta (és la que nosaltres vam seguir): |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)