El divendres al migdia, encara no teníem clar si anar cap al circ d'Ulldeter o si anar a la Serra del Cadí.
"Ja ho decidirem de camí", pensàrem. L'elecció final va ser la zona dels 'Fajols', i la trucada al refugi per reservar, ens posà en la realitat que ens esperava: "A quines hores reservem". "No podíeu fer-ho més just de temps" i "Suposo que no haureu pensat en sopar" foren la calorosa acolida del guarda, pensem que per no baixar el nivell d'amabilitat que caracteritze a tot aquell que vol gaudir d'un renom com a guarda de refu.
La segona gran notícia que ens tenia preparada al arrivar fou encara més bona: "Com que no m'heu dit res per demà, ja us avanço jo, que està complet!". (Vaja, vaja, est home va decidit a guanyar-se el títol de super_guarda. Pot ser no sap que venim de Castelló i que hem acabat de currar a les 18h. Per nosaltres, haver estat en Vallter2000 en 3h i entrar al refugi abans de les 22h és tot un récord).
Cansats, gelats, famolencs i decebuts, vam entrar a la nostra llitera i menjàrem la poca fruita de que disposàvem. "Demà serà un gran dia, vam pensar":
 |
| L'enfarinada promet. |
 |
| 'Canal del diedre' a l'esquerra, 'Canal Estreta' a la dreta. |
 |
| Esta serà la nostra. Pareix perfecta. |
 |
| Aproximació curta i còmoda. Millor no pot ser. |
 |
| Nacho, al voreu, surt a tota màquina. |
 |
| Sií! A més, de moment, som els primers. |
 |
| Només de moment. Haurem d'espavilar. |
 |
| Com que no pareix molt complicat, intento fer els ressalts curts en 'free', per guanyar temps. |
 |
| A poc a poc, anem guanyant terreny. |
 |
| Trec la corda, la llanço, monto reunió, i Nacho cap amunt. |
 |
| La seua primera canal. Se'l veu content. |
 |
| L'asumpte ja es pose vertical. Cal assegurar correctament. |
 |
| Uns passos de mixte que dónen interés a l'itinerari. |
.
 |
| Cap a dalt novament, que ja ho tenim. |
 |
| Relleu a les darreres rampes. Ja toquem el cim. |
 |
| Vista des del cim, del 'Gra de Fajol Gran' i del 'Bastiments'. |
 |
| Foto de cim. Alegria. |
 |
| Ara toque retornar al refugi, per si tenim alguna sorpresa agradable. |
La sort ens acompanyà un colp més, i puguérem prendre dues places que s'havien donat de baixa d'un grup més nombrós, cosa que a més ens van agraïr, donat que la reserva ja els obligava a pagar l'estada igualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada