GRA DE FAJOL(2708m)Ruta normal, raquetes i el Torb

Erem savedors del mal oratge que s'apropava i estava anunciat per al migdia. De manera que, per aprofitar la sortida i fer una activitat curta i ràpida que ens pugués lliurar de la meteo, vam decidir pujar el 'Gra de Fajol Gran' per la ruta normal, amb les raquetes de neu que vam gastar també per a l'aproximació al refugi.

Les imatges que vénen ara, no només delaten la frustració de la jornada. Principalment són un document d'autèntica metereologia, que ens pot donar fàcilment una idea de les devastadores conseqüències que pot aconseguir aquell malït vent del nord que ronda per allà de tant en tant i que anomenen 'El Torb':

Ah! Quin matí més bo. Encara som a temps. Tenim fins al migdia.

Fins aquí, tot normal, però al fons ja s'intueix un temps canviant.

Arrivem al pla d'abans del 'Coll de la Marrana'. De repent, comence a bufar el vent.

Nacho pareix acollonit. Amb molt d'esforç, es pot mantindre plantat.

Faig la foto perquè això em pareix increïble. Però al moment, ja estic rodolant.

Després d'estes, vaig tardar 10 minuts en adonar-me'n de que Nacho havia volat 20m més enllà. 

 Per a que tingueu una idea del que estem parlant, esta seguida d'imatges correspon a un espai de temps no superior a 5 minuts. 
La nostra sort va ser trovar-ho just abans de pujar al coll i poder intuir una mica el que s'arrimava. Amb gran desgast, vam aconseguir tornar cap al refu, ajudats per l'ubicació de les pistes de 'Vallter'.
Ara comprenc perfectament la desgràcia ocorreguda fa uns anys als companys que van perdre la vida prop del 'Balandrau', degut als efectes d'aquest vent.

Anem sempre amb molt de compte, amics!

GRA DE FAJOL PETIT(2563m). Canal Estreta.

El divendres al migdia, encara no teníem clar si anar cap al circ d'Ulldeter o si anar a la Serra del Cadí.
"Ja ho decidirem de camí", pensàrem. L'elecció final va ser la zona dels 'Fajols', i la trucada al refugi per  reservar, ens posà en la realitat que ens esperava: "A quines hores reservem". "No podíeu fer-ho més just de temps" i "Suposo que no haureu pensat en sopar" foren la calorosa acolida del guarda, pensem que per no baixar el nivell d'amabilitat que caracteritze a tot aquell que vol gaudir d'un renom com a guarda de refu.

La segona gran notícia que ens tenia preparada al arrivar fou encara més bona: "Com que no m'heu dit res per demà, ja us avanço jo, que està complet!". (Vaja, vaja, est home va decidit a guanyar-se el títol de super_guarda. Pot ser no sap que venim de Castelló i que hem acabat de currar a les 18h. Per nosaltres, haver estat en Vallter2000 en 3h i entrar al refugi abans de les 22h és tot un récord). 
Cansats,  gelats, famolencs i decebuts, vam entrar a la nostra llitera i menjàrem la poca fruita de que disposàvem. "Demà serà un gran dia, vam pensar":

L'enfarinada promet.

'Canal del diedre' a l'esquerra, 'Canal Estreta' a la dreta.

Esta serà la nostra. Pareix perfecta.

Aproximació curta i còmoda. Millor no pot ser.

Nacho, al voreu, surt a tota màquina.

Sií! A més, de moment, som els primers.

Només de moment. Haurem d'espavilar.

Com que no pareix molt complicat, intento fer els ressalts curts en 'free', per guanyar temps.

A poc a poc, anem guanyant terreny.

Trec la corda, la llanço, monto reunió,  i Nacho cap amunt.

La seua primera canal. Se'l veu content.

L'asumpte ja es pose vertical. Cal assegurar correctament. 

Uns passos de mixte que dónen interés a l'itinerari.

.

Cap a dalt novament, que ja ho tenim.

Relleu a les darreres rampes. Ja toquem el cim.

Vista des del cim, del  'Gra de Fajol Gran' i del 'Bastiments'.

Foto de cim. Alegria.

Ara toque retornar al refugi, per si tenim alguna sorpresa agradable.

La sort ens acompanyà un colp més, i puguérem prendre dues places que s'havien donat de baixa d'un grup més nombrós, cosa que a més ens van agraïr, donat que la reserva ja els obligava a pagar l'estada igualment.