Tuc de Bacivèr(2644m).Comença l'esquí de muntanya.

El nostre amic 'Sam', ens ha convidat, al Jordi, a Pere i a mi, a passar unes jornades en la Val d'Aran, a l'apartament que ténen els seus pares en Vielha. Com podeu imaginar, no hem desaprofitat l'ocasió.

Encara no hi ha molta neu, però ens consta que al 'Pla de Beret' serà prou la que ha caigut, per a estrenar la temporada d'esquí de travessia.

Com que el primer dia tenim une quantes hores de viatge, només fem una foquejada de mitja hora, per calfar, i després prenem el forfait de migdia, per gaudir d'unes bones baixades.

Com que no hem menjat res des del matí, el sopar apunta 'chuletonisme'

A l'endemà, l'activitat canvia: de matinet, pujem al 'pàrquing d'Orri', on comencem l'ascensió del 'Tuc de Baciver', que pareix estar en bones condicions.

Passarem per davall del telecadira, (Sam s'ho sap de memòria)

amb la intenció de creuar la pista de l'estació,

i enfilar-mos cap a l'aresta SW,

que és la ruta més directa,

des del cotxe, (comenten Pere i Jordi)

i, després, amb sort, baixarem per la vessant de 'Riumalo'.

Però, en esta part, comencem a vore cóm la neu minva,

i fem esforços per seguir un itinerari

que ens permetrà no treure les pells.

Busquem l'aresta,

i continuarem per aquesta,

mentre siga possible. Les panoràmiques, fan bó l'esforç.

Quan arrivem a la punta rocallosa que hi ha cap al segon terç de l'aresta (cota 2540m, aprox.), ens n'adonem de que tot el que manca fins al cim, és, molta roca, poca neu, poca diversió, i massa arriscat, amb les botes d'esquí. Finalment, ens quedarem sense cim, sense el descens de la pala, i sense la part de 'Riumalo'. Però bé..., no sempre es guanya.
De manera què, decidim tornar enrrere, per on havíem vingut, i fer mitja baixada, fins desviar-mos cap a les pistes novament, on agafarem una blava, que ens porte a 'Orri'. 

Han estat uns 700m de desnivell, on hem trobat una mica de tot. No ha estat mal com a primer contacte de la temporada en esta disciplina, què, com tantes del món de la muntanya, ens atrapa any rere any.   

A partir d'aquí, no vam tindre més remei que prescindir dels esquís.

Serra d'En Galceran.FERRATA DE ROCA FIGUERAL.

Després d'intentar-ho durant tot el mes de Setembre i no rebre resultats, finalment he aconseguit enganyar algú, per a que m'acompanye a provar la via ferrada de la 'Roca del Figueral', situada en terme de 'Serra d'Engarceran'.

En aquesta ocasió la víctima ha segut el meu germà, què, interessat per començar amb l'escalada esportiva, s'ha deixat aconsellar, i, per a un primer contacte amb el buit, provarà amb el 'ferratisme'.

En menys d'una hora arrivem al Coll de la Bandereta, després d'haver anat a Benlloch, per a continuar la carretera que puje a Serra d'Engarceran.
Com no podia ser d'altra manera, des de l'anomenat coll, entrem en el camí erroni (vam fer a l'esquerra, en compte de dreta), i ens fem amb el cotxe un passeig totalment inútil.

Res, reculada i enfilem la pista correcta (a la dreta de la carretera), què, de seguida ens porte al 'Mas de Paula'. Al costat del mas hi ha una gran explanada on aparcar.
Ens equipem amb el material adient, i:

Millor anunciat, impossible.

Les vïes d'escalada i, al costat,

la 'ferrata', amb tota l'explicació necessària.

Les primeres instruccions i provant.

Tiro jo davant i, Marcos, de seguida, cap amunt.

Respectant, clar, les distàncies de seguretat, amb els fraccionaments.

Vaja invent que m'ha tocat fer, amb dos cordinos i un dissipador.

La veritat és que no va mal. Tenia rao Cornelius, quan m'ho va explicar.

El 'Ximo' continue com un professional.

Vinga home! que ja està! Si és molt curta!

Però, pareix que encara n'hi ha més...

Mmmm! Pont Tibetà i rapel...m'agrada!

'Açò ja no em fa tanta gràcia!', m'ha paregut escoltar.

Va home! Si total, és com a les pelis del 'Tarzán'.

...'Va parir!,ggrrhhfsmm!

Ara millor, no? Je, je! Si ja s'acabat, home!

El rapel té una bona instal.lació de reunió, però, donat que mon germà no n'ha fet mai cap, i que és volat, ho deixarem per a una altra ocasió.
Per no caure en la temptació, jo ja no m'he portat les cordes. Per començar, ja ha estat bé així.

Remuntem el barranc cap a dalt, on es tanque definitivament, i podem tornar novament a la sendera que baixarem fins a peu de via,i des d'allà, novament al cotxe.

Menjem una mica de fruita, bebem dos glops d'aigua, i, cap a casa, que ens esperen per dinar.
Una bona manera de passar el matí, ràpid, divertit, i prop de 'Beni'.

Fins l'altra!

TAILLÓN(3144m) i GABIETOUS(3031m i 3034m)

Estic de vacances amb la família. Ens hem instal.lat al càmping 'International' de Luz-St.Saveur, en territori del Pirineu francés, i molt prop de la 'meca' dels Pirineus Atlàntics: GAVARNIE.

Donat això, no puc perdre l'oportunitat de fer alguna excursió matinera ràpida, i trepitjar algún que altre cim, per engrossar una mica la llista del meu col.leccionisme de 3000's.

L'accés no pot ser més fàcil: cotxe fins el 'Port de Bujaruelo' (aquí, 'Boucharo'), aproximació al 'Refugi de Sarradets', i traspassar la famosa 'Brecha de Rolando'. A partir d'allà,..., el que casdascú vulga. Hi ha tot un món de muntanyes meravelloses al tocant.
Són les 7:45h. Emprenc la marxa. L'aventura comence:

Els contraforts nord dels pics 'Gabietou', ens dónen la benvinguda.

Llàstima que el cotxe s'ha de deixar 100 i pico metres de desnivell més avall, al pàrking.

Caminada de calfament per la base de la nord del Taillón i,...

El refu de Sarradets, amb 'La Torre' i 'El Casco', al darrere.

La 'Brecha', majestuosa, com sempre.

Aquí prenc la decisió: avui, faré els dos 'Gabietou'. Per a fer-ho, es aconsellable pujar primer el Taillón, per la seua ruta normal, i, des d'allà, baixar cap als nomenats pics.

La 'Falsa Brecha', comence a deixar vore el no menys famós 'Dedo del Taillón'...

...on sempre pots trobar-te algún flipat de la vida, que puja els cims,...,corrent!

Ohh! només vore-ho, ja fa perea.

Recordo com si fóra ahir, quan vaig pujar per primera vegada, amb Pere i Oswaldo...l'any 1998.

Les vistes des d'ací, són espectaculars.

Una anècdota interessant:

Als cinc minuts d'aconseguir el cim del Taillón, va arrivar una família francesa, amb la mare al capdavant. Aquella dona s'arrimà on jo estava i, després de donar-mos la mà, tots dos eufòrics per la nostra conquesta, vam començar una conversa muntanyera que no tenia desperdici.

Començàrem parlant de les vacances, de la família, i de cóm era de díficil equilibrar les nostres obligacions personals amb la nostra passió alpinística.
La cosa va continuar parlant de l'entorn que teníem al davant, i va ser quan vaig adonar-me'n de que aquella dona, o era Guia, o allò era el seu jardí particular: 
no només reconeixia els pics importants de la zona, si no què, qualsevol petit pic d'alçada o forma poc interessant, el tenia catalogat per les innumerables rutes d'accés possibles.
Així em va explicar aventures referents a la 'Punta Escuzana', el 'Pic Blanche', 'Les Tourettes', les numerosísimes cavitats per a practicar 'espeleo' que hi havia prop, etc., etc.

Com que no anava a quedar-me callat davant de tan admirable col.lega, vaig començar a contar-li quatre historietes de les vïes més mítiques que jo havia fet per aquells terrenys, nombrant-li la nord del Monte Perdido, el Pombie-Suzon al Midi d'Ossau, el Couloir de Gaube al Vignemale i la mateixa nord del Taillón.
Això li va causar gran impressió, i, tota emocionada, em va txocar la mà a l'estil NBA, mostrant-me el seus respectes.

Després d'indicar-me cóm havia de continuar cap als Gabietou's, em va fer una recomanació personal per al proper hivern: "si encara no l'has fet, disfrutaràs moltíssim amb el couloir 'Swan' dels pics Astazou", i ens vam acomiadar.

Una trobada molt agradable.

Ara, a l'estiu, és complicat i arriscat baixar per la cara oest; anant sòl, vaig preferir l'aresta sud.

Des del 'Col Blanche', pareix una eternitat el que falte...

Per sort, no ho és tant, i, en poc temps, s'arrive al primer 'Gabietou'.

Gabietou Oriental(3031m).

Un petit passeig per l'aresta que els uneix, i, Gabietou Occidental (3034m).

En segón pla, la 'Punta Escuzana'.

A la dreta, l'aspecte estival de la cara oest del Taillón.

Bones vistes...i el que em quede per baixar..buuff!

Novament a la 'Breche Roland'; l'excursió s'està acabant, però encara quede un bon tros fins al cotxe.

Hora d'arrivada al pàrquing: les 15:15h. Unes set hores i mitja per als tres cims, anar i tornar, amb decansos inclosos.
M'he trobat prou bé. Evidentment, no m'he esforçat al límit. Però, una cosa m'ha quedat clara definitivament: els superhoraris del Miquel Capdevila al seu llibre dels tresmils en trenta jornades, no són cronos d'anar tranquilament a disfrutar del paissatge pirinenc (aquest mateix recorregut el va fer en poc més de cinc hores, comptant descansos).

Bé, és hora de tornar al càmping. Suposo que m'hauràn guardat una mica de dinar. Calculo que a les 16h podré estar a taula.



.