Ferrata de ROCA BLANCA.

És final de mes, i estem novament en perill de passar pàgina sense una nova entrada al blog. De manera què, haurem d'enganyar algú.
Dia 30: "Hombre Nacho! Estaba pensando, que, para relajarnos un poquitín de las sesiones de rocódromo, podríamos variar la rutina e ir a probar mañana la vía ferrata esa que hay en 'Roca Blanca'."
El meu amic, que és fàcil de convencer, accepta gustosament, encara que no s'ha estrenat mai en això del 'ferratisme', i em diu, una mica preocupat: "Habrá que estar al loro, porque tengo entendido que esa vía no estuvo pensada para el disfrute, sino para facilitar la equipación de las vías de deportiva de la zona."

Que si "tranqui, tronco" i no sé que més li vaig dir, que l'endemà, ja estàvem allà:

L'objectiu d'avui!

Les fites ajuden en l'aproximació.

De moment, no hi ha pèrdua.

Pujarem pels indicis de sendera,

i ens regalarem la vista amb les panoràmiques del Delta.

Vaja! pareix que això ja va!

"Que no hombre! que no! que esto será para la bajada!", me diu.

"Quanta raó que tens", li dic. Tornem cap avall.

Ara sí! Ja ho hem trobat.

Ohhhh!

"Es que...la baga esta disipadora...no la he usado nunca...y...!"

"y...estooo...da un poco de yuyu..!"

"Igual mejor pasas tú primero...O sea...tú delante..!"

"Venga! sí! que asín aprovecho para echarte unas fotiquis"

"Ahí! Ahí! Posando! Eso es!"

Vaya! vaya!

"Prepárate, Nacho! que ahora viene lo más intresante!"

"Je! je! Pero, qué te pasa, tío?"

"Aleeeergia! tengo aleergia! se me effztaa manifezzztaando!

"¡Colega! Haber venido en pantalón largo, hombre! ¡No ves la de matorral que has rozao!

"¡Venga, que pronto acabamos!"

"Buaahhh!"

Les últimes grimpades,

i l'alergia que no se'n va.

¡Mala suerte! Començo a preocupar-me.

La foto de rigor i cap avall.

Encara així, amb ganes de fer el mico.

Tornant cap al cotxe, recordo que avui és dijous, dia laborable, i que tenim el torn de 14h a 22h. Encara ens falte arribar a Benicarló, dinar, preparar-mos el berenar-sopar per a la feina, i ser puntuals en fer-li el relleu al company.
Buff! una mica just, però...,

què millor manera de començar un dia de treball! 

PANTICOSA. Cascades de 'La Losera'.

Ens quede el temps just per despedir-mos del gel i d'esta zona, de manera què, després d'una investigació matinera de les possibilitats, decidim atacar les dues cascades que hi ha tocant de l'antiga presa 'La Losera'.
Les condicions han canviat prou, donat l'augment de les temperatures des d'ahir a la vesprada. Haurem d'espavilar, si no volem patir situacions delicades en quant a seguretat.

Ja fem tard. Alguna cordada s'ha adelantat.

 

 

Avui, Sam només pot ajudar servint-mos el te.

Nacho preparat per assegurar. Començo jo.

Molt justet per a protegir. El gel té poc gruix.

Els cargols no entren del tot. Mala sueeertee!!

Una mica més i ja voré la 'reu'.

El premi. Un glopet de beguda calenta.

Canvi de mans. Nacho ja estava impacient per picar.

Vinga! Acaba! que la del costat, que és la bona, ja està lliure.

Ahh! sí! una mica de calor!

Això sí que és gruix! Tira-li!

Com sempre, disfrutar!

Aquí farem dos llargs. El segon l'obriré jo.

Sí home! Estaria bo congelar-me per fer de fotògraf!

 'Esto es todo amigos!!'.


 

Gel en Panticosa. SALTO DEL ESCALAR.

Després del cap de setmana polar del 11 i 12, era el moment per gaudir d'algunes formacions de la zona de Panticosa que es formen només en anys d'especials condicons de fred, com ara estem tenint en aquest mes de febrer.

Novament, Nacho, Sam i jo, el divendres, després de la feina, cap allà. Instal.lats al refugi 'Casa de Piedra' de la FAM, al mateix Balneari de Panticosa, descansem de la jornada laboral, per l'endemà començar l'atac.

Una cascada molt estètica, ampla, d'uns 90/100m i dificultat mitjana (vora 3+ de gel), ens captive ràpidament ('Salto del Escalar'). Però, en front, només mirar a l'altra banda de la carretera, ens n'adonem de què, el mateix barranc (que a l'estiu es fa com activitat de barranquisme), té l'entrada totalment glaçada, amb un primer llarg de rotllo 'flipamenta de la vida' que diu Sam: gruix, continuitat i una mica de verticalitat: Perfecte! Anem!

Finalment van sortir dos llargs més, interessantíssims: el segon, sense der difícil, és delicat, fràgil, d'aquells que inviten a prendre's l'activitat amb calma, paciència, estudi, meticulositat i templança. El tercer, flipant: una columna vertical de 4m., amb sortida en roca (rotllo 'dry tooling' total) que va intentar Sam i li va costar una 'nyespla' de 4m (clar) fins a terra, que a Nacho i a mi ens va deixar gelats (mai millor dit) durant els 30 segons que va tardar en contestar-nos (a dia d'avui encara camine pel poble com si fóra 'Robocop').

'Barranco del Escalar', primer llarg.

Panoràmica de la cascada  'Salto del Escalar'.

Per evitar tragar-mos algún bloc de gel, al 'Salto del Escalar' vam haver d'esperar fins a les 14:30, donada l'afluència de cordades que havíen començat el matí aquí i ara estaven acabant. L'espera, sense haver-ho imaginat, va ser un regal, ja que les temperatures havien pujat una mica, el gel estava més plàstic i començava a pegar el solet (el plaer més estimat, escalar en gel amb solet, oohhh!!).

Ressenya treta de la pàgina web de Kike Villasur: www.escalismo.com

A les 17h estàvem llestos i després de replegar, la merescuda birra en el poble de Panticosa, al pub 'Ibón'. 
Sopar complet al refu, amb colpet de patxarana inclòs, i, a somniar amb la següent jornada.

'No se vayan todavía. Mañana hay más'.

Canal Roya. OS DIAPLES DE PANTI(140m, 4).

Comencem la temporada de gel en l'única zona que ens pot donar una mica de confiança: La Rinconada de Canal Roya.

Aquí començà l'activitat en la primera part de la dècada dels '90', quan, mítics i gurús d'estes comarques com 'Javier Lasala', 'Kike Villasur' o 'Julio Armesto', entre d'altres, inauguraren les cascades que es formen com a conseqüència del desaiguat dels ibons de l'Anayet.

Divendres 20 sortim cap allà, Nacho, Sam i jo. Ens vam hospedar en Piedrafita de Jaca i al matí següent ja estàvem picant gel.
En vore que no hi havia tanta gent com primer havíem pensat, vam començar a calentar en l'entrada d'una de les clàssiques d'este sector: 'Canal Roya Wall'. A l'arrivar a la reunió del primer llarg, ja veiem que som massa els qui coincidim allà dalt, entre els de la nostra ruta i els de la 'Opera prima'. Rapelem, i passem a la més mítica d'ací, que ara està lliure: 'Os Diaples de Panti'.


Un primer llarg una mica difícil, donats uns quans metres prou verticals, es alliberat per Sam que, com sempre en esta disciplina, dóna la talla i d'eixa el llistó ben alt. Els dos segons pujem al mateix temps, i el segon larg em toque a mi.
No podíem estar per la labor de fer fotos, però un xicot de Saragossa que ja era dalt, em va fer el favor de currar-se un reportatge i enviar-me'l per mail. 


Ahí va:

Només dir que, després de l'emoció d'esta via, encara vam voler més i atacàrem 'Opera Prima' que ja estava lliure de gent.
Una zona interessant. Tornarem, segur.