MIDI D'OSSAU. Vira de l'Embarradére (650m. AD).

ACTIVITAT QUALIFICADA 'PIOLET DE FUSTA'

KINGE: "Vinga! que ens passarà l'estiu i quasi sense fer cap escapada al nostre estimat Pirineu".

SAM: "Sí, tens raó, haurem de fer alguna cosa, però, qué podríem fer?"

KINGE: "Home, tu ja saps que hi ha dos santuaris que cap any s'han d'oblidar: El Pedraforca i el Midi d'Ossau".

SAM: "Però, al 'Pedra' ja vam fer-ne dues de seguides a la tardor".

KINGE: "Doncs, la cosa està clara. Què et pareixeria fer una 'mítica de fusta' en la cara nord?"

SAM: "Eiiinnng? A la nord? nosaltres?".

KINGE: "Sí home, la nord clàssica, la VIRA DE L'EMBARRADÉRE. La dificultat màxima justet arrivarà a IV.  I a més,    passarem just per on estan les grans vïes d'esta muntanya.

SAM: "Baahh! No cal parlar més. Nacho i Cornelius segur que també s'apunten".

Midi d'Ossau, ocult entre la boira. Misiticisme total!

Després d'una nit de bivac a l'estació de Formigal, emprenem l'aproximació cap al refugi de Pombie, on ja teníem reservat el desejuni, per a prendre energia.
Deixem tot el que no necessitarem per a la grimpada i, camí. 

I així ens saluda el Midi de bon matí. Avui serà un dia memorable.

L'entorn, com sempre aquí, meravellós.

El croquis que més ens va ajudar en esta ocasió, va ser el  de 'M.A.Angulo' que vam trobar en el blog 'sebasaventura.blogspot.com'. Aquí es veu clarament per on va la ruta: 

'Vira de l'Embarradére' (650m., AD)

Deixem la direcció de la ruta de les xemeneies, per anar cap al coll superior de Moundelhs

Baixem al circ sud de Moundelhs sense problemes

Però el J.Enrique no pare de mirar els paissatges que anem deixant al darrere

De tant en tant, algú li pren el mòbil per a que ell puga ser també protagonista. Aquí, arrivant al 'Coll dels Austríacs'

A partir d'ací, 'encordando que es gerundio'

Primera grimpada. Una xemeneia de III. Nacho flipe!

Les  plaques tombades que ens porten a la 'Brecha del Gendarme'.

La boira, per damunt del llac, dóna un caràcter especial.

Sam arrivant al següent objectiu.

Nacho, després de passar la característica punta del 'Gendarme'.

Jo mateix, buscant ja la famosa 'Vira'.

Arrivats allà, vista impressionant del 'Piton du la Fourche'. Darrere d'ell, el llarg més treballat de tota la ruta, ( a nosaltres ens va parèixer IV), protegit amb dos claus.

Ara, un llarg en diagonal(III),  i...

la famosa aresta aèria que ens porte cap a la 'Fourche'.

Disfrutona i segura.

Ja només ens faltarà passar les 'Dalles Blanches' (III+ protegit amb un clau),

per aconseguir el cim del 'Grand Pic'.

Baixada per la ruta normal i relax davant del refu.

Encara que el refugi estava ple de gom a gom, unes cerveses i el benmerescut sopar, sí que van ser possibles.

Un altre bívac, ara al costat de l'estany, i al matí següent cap a casa. Un cap de setmana rodó.

ESTRETS D'ARNES. Moles del Don i Gronsa Sud.

1. Moles del Don: TINTÍN A LES MOLES (125m. IV)

2. Gronsa Sud(Cara Oest): CIRKUS DOME (275m. IV+)
 

Els 'Estrets', zona privilegiada per gaudir de l'escalada.

Per al Nacho i per a mi era la segona visita a un dels nostres particulars regnes del silenci, pau i tranquilitat. Aquí no trobarem cues, quasi no sentirem ningú; només, amb sort, divisarem, ja des de dalt, als veïns del poble o de la comarca, que fan del riu, ara que comence a fer bon temps, la seua platja preferida.


És diumenge, a l'endemà treballem i com que la intenció és de fer dues vïes i a més, no tornar molt tard a casa, haurem d'espavilar. La forma de fer-ho és, (com quasi sempre), no complicar-se massa la jornada. De manera què, per començar triem les 'Moles' i la 'Tintín' què, no només és la més fàcil de les d'allà, si no que també està totalment equipada.
Quatre llargs sense cap dificultat remarcable(L1: 35m.III; L2: 20m.IV; L3: 30m.IV-; L4: 40m.III+) , però amb les sensacions que buscàvem: paret, alçada, entorn...Magnífic!
 

L'itinerari segueix per la part dreta del característic bloc penjat.

La baixada, com ja s'intueix, la fem caminant per dalt a la dreta, i baixant novament cap al riu.

Com que això ens ha portat realment poc temps, anem cap a la cara oest de la Gronsa Sud, que la tenim just enfront, i ens posem en un recorregut també tombat, que només té dos o tres llargs de IV+ i poca cosa més. Del que es tracte és de fer metres i d'anar acostumant-se al tipus de roca. I, principalment, disfrutar. El lloc ho mereix.

Una de les reunions de la 'Cirkus Dome'. Al darrere, les Moles del Don, i baix, el riu i els seus 'estrets'.

La 'Cirkus Dome' està també equipada. Després de uns 70m caminant cap a dalt, en el que podria ser com un primer llarg (I), tenim: L2: 20m.III; L3: 20m.III; L4: 40m.IV; L5: 35m.IV+; L6: 50m. IV+; L7: 20m.IV; L8: 20m.IV-.  
Ara bé, com en totes les altres rutes equipades o semiequipades d'esta zona, els ancoratges estan realment molt allunyats. En els casos de poca dificultat, com estos, no representa cap problema. Però, s'ha de tenir en compte en altres aventures clàssiques i seductores, com puguen ser 'Itaca' o 'Picasso Miró les  Tàpies' de les Moles, ja que el compromís, més que la dificultat, és important.