Estic de vacances amb la família. Ens hem instal.lat al càmping 'International' de Luz-St.Saveur, en territori del Pirineu francés, i molt prop de la 'meca' dels Pirineus Atlàntics: GAVARNIE.
Donat això, no puc perdre l'oportunitat de fer alguna excursió matinera ràpida, i trepitjar algún que altre cim, per engrossar una mica la llista del meu col.leccionisme de 3000's.
L'accés no pot ser més fàcil: cotxe fins el 'Port de Bujaruelo' (aquí, 'Boucharo'), aproximació al 'Refugi de Sarradets', i traspassar la famosa 'Brecha de Rolando'. A partir d'allà,..., el que casdascú vulga. Hi ha tot un món de muntanyes meravelloses al tocant.
Són les 7:45h. Emprenc la marxa. L'aventura comence:
 |
| Els contraforts nord dels pics 'Gabietou', ens dónen la benvinguda. |
 |
| Llàstima que el cotxe s'ha de deixar 100 i pico metres de desnivell més avall, al pàrking. |
 |
| Caminada de calfament per la base de la nord del Taillón i,... |
 |
| El refu de Sarradets, amb 'La Torre' i 'El Casco', al darrere. |
 |
| La 'Brecha', majestuosa, com sempre. |
Aquí prenc la decisió: avui, faré els dos 'Gabietou'. Per a fer-ho, es aconsellable pujar primer el Taillón, per la seua ruta normal, i, des d'allà, baixar cap als nomenats pics.
 |
| La 'Falsa Brecha', comence a deixar vore el no menys famós 'Dedo del Taillón'... |
 |
| ...on sempre pots trobar-te algún flipat de la vida, que puja els cims,...,corrent! |
 |
| Ohh! només vore-ho, ja fa perea. |
 |
| Recordo com si fóra ahir, quan vaig pujar per primera vegada, amb Pere i Oswaldo...l'any 1998. |
 |
| Les vistes des d'ací, són espectaculars. |
Als cinc minuts d'aconseguir el cim del Taillón, va arrivar una família francesa, amb la mare al capdavant. Aquella dona s'arrimà on jo estava i, després de donar-mos la mà, tots dos eufòrics per la nostra conquesta, vam començar una conversa muntanyera que no tenia desperdici.
Començàrem parlant de les vacances, de la família, i de cóm era de díficil equilibrar les nostres obligacions personals amb la nostra passió alpinística.
La cosa va continuar parlant de l'entorn que teníem al davant, i va ser quan vaig adonar-me'n de que aquella dona, o era Guia, o allò era el seu jardí particular:
no només reconeixia els pics importants de la zona, si no què, qualsevol petit pic d'alçada o forma poc interessant, el tenia catalogat per les innumerables rutes d'accés possibles.
Així em va explicar aventures referents a la 'Punta Escuzana', el 'Pic Blanche', 'Les Tourettes', les numerosísimes cavitats per a practicar 'espeleo' que hi havia prop, etc., etc.
Com que no anava a quedar-me callat davant de tan admirable col.lega, vaig començar a contar-li quatre historietes de les vïes més mítiques que jo havia fet per aquells terrenys, nombrant-li la nord del Monte Perdido, el Pombie-Suzon al Midi d'Ossau, el Couloir de Gaube al Vignemale i la mateixa nord del Taillón.
Això li va causar gran impressió, i, tota emocionada, em va txocar la mà a l'estil NBA, mostrant-me el seus respectes.
Després d'indicar-me cóm havia de continuar cap als Gabietou's, em va fer una recomanació personal per al proper hivern: "si encara no l'has fet, disfrutaràs moltíssim amb el couloir 'Swan' dels pics Astazou", i ens vam acomiadar.
Una trobada molt agradable.
 |
| Ara, a l'estiu, és complicat i arriscat baixar per la cara oest; anant sòl, vaig preferir l'aresta sud. |
 |
| Des del 'Col Blanche', pareix una eternitat el que falte... |
 |
| Per sort, no ho és tant, i, en poc temps, s'arrive al primer 'Gabietou'. |
 |
| Gabietou Oriental(3031m). |
 |
| Un petit passeig per l'aresta que els uneix, i, Gabietou Occidental (3034m). |
 |
| En segón pla, la 'Punta Escuzana'. |
 |
| A la dreta, l'aspecte estival de la cara oest del Taillón. |
 |
| Bones vistes...i el que em quede per baixar..buuff! |
 |
| Novament a la 'Breche Roland'; l'excursió s'està acabant, però encara quede un bon tros fins al cotxe. |
Hora d'arrivada al pàrquing: les 15:15h. Unes set hores i mitja per als tres cims, anar i tornar, amb decansos inclosos.
M'he trobat prou bé. Evidentment, no m'he esforçat al límit. Però, una cosa m'ha quedat clara definitivament: els superhoraris del Miquel Capdevila al seu llibre dels tresmils en trenta jornades, no són cronos d'anar tranquilament a disfrutar del paissatge pirinenc (aquest mateix recorregut el va fer en poc més de cinc hores, comptant descansos).
Bé, és hora de tornar al càmping. Suposo que m'hauràn guardat una mica de dinar. Calculo que a les 16h podré estar a taula.
.
