TOUR RONDE(3798m). Cara Nord.

ACTIVITAT QUALIFICADA PIOLET DE FUSTA

El 'Torino' ens va donar una sorpresa excitant, donat que estaven reformant el refugi modern i la comunitat alpinista era acollida en el 'rifugio vecchio'. 

Això va ser prou per a què, el meu amic Sam 'Bonatti', començara a flipar, contant-me historietes de l'època dels seus ídols. Frases com: 'segur que ací va dormir Walter' o 'estes habitacions es conserven intactes, com abans', van ser només el començament d'uns relats que solament ell pot acometre amb una expectació i magnetisme dignes del mateix Sebastián Álvaro: la peliculeta del Pilar del Freney, la de l'aresta de Peuterey i no sé quantes més, es van succeir de manera que ens va vindre l'hora de sopar i la son amb una predisposició màgica per a somniar amb l'endemà.

A més, vam coincidir amb un xicot suïs molt agradable que havíem conegut al refugi 'Cósmiques' que anava amb un guia de Grenoble, i teníen pensat de fer, també a la 'Ronde', el corredor 'Gervassutti'. La velada va ser completa.

En estes condicions i una meteo favorable, la jornada de la Tour Ronde, no podia fallar. I així va ser:

L'aproximació és curta i la paret accesssible.

La rimaia no està molt oberta. Sense problemes, cap amunt.

Les primeres rampes, ja dónen sensació. Sam prepare la primera 'reu'.

El corredor central que separe les dos rampes de la cara nord. Este m'ha tocat a mi. Quina sort! Sam arrive de seguida.

Això sí que és gel i no el del 'Triangle'.

Nou relleu i tirada cap a dalt. A per la segona rampa.

Prompte vorem el final. Quina llàstima. Açò si que és disfrutar d'una nord alpina.

No puc evitar d'aturar-me a mirar la vessant de la 'Brenva' del Mt.Blanc. Ahí estan totes les mítiques. Quina flipamenta!

Sam m'espere allà dalt. Ja toquem el cim.

Síii! Un dia perfecte!

La 'Dent du Geant'. Un altre mite. Aquí no es pot evitar de fer projectes.

Ja de tornada, passem pels 'Capucins'. Una mica més de misticisme. I nosaltres,..., continuem flipant!

AIGUILLE DU MIDI(3842m). Aresta de 'Les Cósmiques'.

ACTIVITAT QUALIFICADA PIOLET DE FUSTA

Un colp ben alimentats, descansats i una mica més aclimatats, decidim continuar amb l'actvitat alpina i enfilar l'Aresta de les Cósmiques.

Prèviament ja hem reservat lloc al refugi 'Torino', en la vessant italiana, per evitar sorpreses. I és què, demà tocarà la Cara Nord de la Tour Ronde.

Això vol dir que avui, a més de l'aresta, hem d'espavilar per a fer les conexions de baixar a Chamonix, agafar cotxe, creuar el Túnel del Mt-Blanc, anar a Entrevers-La Palud, prendre el Funivia Monte Bianco i arrivar al 'Torino'.

El dia es presente interessant:

Quin goig només sortir del refu. El Dome du Gouter, les Bosses, el Mt Blanc...

Avui el cap ja no punxe tant. La jornada promet.

Una bona desgrimpada. Els guïes de Chamonix, ja comencen a pressionar.

No cal dir per què l'aresta mereix una visita, veritat?

Demà estarem allà!

El famós pas de roca. Espectacular, però no difícil.

Més cordades s'apropen. Espavil!

Sam. Com ell sol dir: 'disfrutant de la vida'.

Ve la boira. Però nosaltres ja prompte arivarem a dalt.

Un darrer llarg i, ja veiem l'edifici del telefèric.

Sobren les paraules.

TRIANGLE DU TACUL(3970m). Contamine-Mazeud.

ACTIVITAT QUALIFICADA PIOLET DE FUSTA

 Dia 5 de maig. Són les 14h. Fí de la jornanda laboral. Amb l'equipatge ja preparat, temps just de dinar i acomiadar-se de la família. 'Sam' passe a buscar-me cap a les 15h. Tenim un parell d'hores d'autopista fins a Barna, per agafar el vol cap a Ginebra. 

Ha arrivat el moment esperat. Aprofitant que a Benicarló tenim festa local el dia 9, ens hem demanat un dïa de vacances a la feina, (el divendres 6), per així poder gaudir de quatre jornades seguides i poder arrimar-mos al Alps. 

Chamonix és l'objectiu, ja que allà tenim els reptes que hem triat per a l'ocasió. El massís del Mont Blanc serà el terreny de joc. És hora de donar un petit pas més i anar una mica més enllà de les rutes normals dels 4000's, que és el que hem fet de moment en la majoria  de les nostres visites alpines.

Ja és de nit quan sortim de l'aeroport de Ginebra després d'haver signat la documentació de recollida del cotxe de lloguer. Com que l'hora és tranquila per al trànsit, creuem la ciutat pel centre i després ja empalmem amb 'l'Autoroute Blanche', que ens portarà directament a 'Chamonix-Mt Blanc'. En menys d'una hora estarem allà.

Nit tancada quan arrivem, ens preocupem directament de buscar un lloc per dormir (al ras, per descomptat) que estiga mínimament protegit de la fresca. El bívac és, finalment, als jardins de l'aparcament per als treballadors del trenet de Montenvers. El terra és herbós i prou tou; suficient. Mà de sac i estoreta i...a somniar amb l'endemà.

Prenem el primer telefèric cap a l'Aiguille du Midi, ja què, per començar, volem intentar la 'Contamine-Mazeud' del 'Triangle du Tacul' (300m. II,3). Faltarà vore cóm respon el cos, donat que ahir veníem del nivell del mar. 
La resta de la història, ahí va:

Sortida del telefèric ja equipats.

L'estampa ho diu tot. Quina flipada!

El Sam comence a riure. Bona senyal!

Un plató glaciar impressionant. Ja falte poc per a peu de via.

Primera tirada. Anem per feina. Però...Uuuff! El gel està duríssim. Deu colps per clavar-ne una. Extenuant!

Segon llarg. Els alemanys d'allà dalt discuteixen si retirar-se. Crec que nosaltres baixarem. Em punxa el cervell. No puc més.

El gel negre de la part en ombra pot amb qualsevol. Primers jujus d'ambient al haver de rapelar des d'abalakovs.

Tot majestuós. També els batecs dels nostres corets i les punxades dels nostres cervellets. I és que ací  es veu cóm som de petits.

L'Aiguille Verte ens saluda. Ah! quin dia anirem a visitar-la?

Vinga Sam! ja no ho mires més, home! i tira cap a 'Les Cosmiques'

El refu és veu ahí davant, però, no està tan prop com pareix. I menys, després de la pallissa de picar gel.

La Verte, Les Droite, els núvols..., ah! sí! éstem al lloc adequat; el que portàvem ja temps somniant.

L'antic refugi. Acrobàcies només per poder accedir a la porta d'entrada. Allò sí que era alpinisme d'aventura.

Sense paraules. Esta és 'La foto'.

Arrivada. El guarda no ens va donar una benvinguda tan agradable com esta, principalment per no haver resservat plaça.

Ara bé, l'interior, com sempre aquí, molt acullidor; i la gastronomia, la millor dels refus dels alps, amb diferència. Del preu...,més val no parlar-ne (prou acord amb la qualitat).