MARGALIDA(3241m).Corredor Nord (250m. MD, 80º/M4)

ACTIVITAT QUALIFICADA PIOLET DE FUSTA

I és que, això que em passe a mi, és pura mala sort. Per què, després de la pallissa que vaig rebre el mes passat de mà de Marc i cia., hauria jo d'accedir a una sortideta amb el més temible dels meus amics muntanyers i a més, ara que estic incubant una formidable grip?

La casualitat va arrivar d'una conversa telefònica:

Kinge: David(per shievedau)! quan de temps, què et contes? molta activitat?...

Shievedau: Home David(per kinge), jo penso que est any, donades les condicions de neu, podria ser l'any. I este moment, el moment!

Kinge: Eiiinng? l'anyyy? el momeenntt?? Per a què?

Shievedau: Sí home, quantes temporades fa que diem d'anar a fer el corredor nord del Margalida?

Kinge: (va parir..., vaig pensar jo; justet ara que estic fet pols). Sé que fa temps que ens busquem d'un a l'altre. No podria dir-te que no. I encara menys per a una activitat com esta que em proposes (en realitat vaig pensar: "la que t'espere, kinge!").

Shievedau: He pensat que, 'en un momento dado' fins i tot ho podriem fer 'en el dia'.

Kinge: Eeeestooo! es queee, joooo, estic una mica gripat, saps i, claaar,..

Shievedau: No passe res. Tranquil! farem un bívac i així podriem fer-ho en jornada i mitja. Perquè el dissabte no estaré lliure fins a les 16h.

Kinge: Aaaah! Això ja canvie.


El dissabte 16, a les 15h surto de Benicarló, tot sol, amb destinació Montblanc per recullir a David. A les 16.30 estic baix de sa casa i a les 19h al pla de la 'Besurta', en Benasque.
Prenem l'aliment que serà el nostre sopar i, després de preparar el material i repartir-lo, fem camí cap a 'Aigualluts', per continuar en direcció a la vall de 'Barrancs', des d'on comencem a buscar un lloc per bivaquejar.
Ja és nit tancada i, a més a més, és a punt de començar el derbi 'Barça/Madrid', que escoltarem per la radio FM del meu mòbil. Jo, sense poder respirar amb normalitat, degut a la sinusiti proporcionada pel gripot que porto al damunt, em sento tan esgotat, que al moment de posar-me dins del sac, ja noto cóm m'estic quedant adormit. Quasi ja ni sento a l'auricular de la ràdio, els gols que canten els comentaristes.
David em desperta amb un 'gooool' del Barça del que jo no puc fer ni cas. En poques hores vindrà una nova dosi de patiment. Necessito descansar.
De bon matí, abans de la sortida del sol, ja esmorzem alguna cosa i, després de replegar el bívac, enfilem cap al Margalida. Encara ens queden un parell d'hores d'aproximació i unes quantes més per a fer la via i rapelar-la.

El corredor ja es divise des de lluny, perfectament encastat a la dreta del gran esperó que forme la cara nord del Pic de Margalida.

El meu amic David (shievedau) obrint llargs com un possés.

Passos estrets i encastats no li representen massa problemes. Sort que està ell.

Les rampes de la part superior, no ténen tanta inclinació, però pitjor qualitat de neu.

La gran diferència: el meu somriure, forçat,  de fet pols i extasiat.

El seu, natural, de disfrutar de la vida i pletòric!

Diumenge 17: El matí era fresc, però no gelat (entre 0/-1 ºC). Trobem una cordada que han acampat vora el llac de Barrancs, que s'aixequen i comencen els preparatius. Ells seran les úniques persones que vorem allà dalt, una mica més tard.
Cap a les 8h erem a peu de via, (bona sort; som els primers i, pel que pareix, quasi els únics, a l'espera de la nomenada cordada).
A les 8h30' començava la grimpada i cap a les 12h ja erem a dalt. La seguida va ser esta:

L1: entrada ampla, que comence a 45º i augmente fins a 60º. Un bolt a la dreta per assegurar i continue fins a 70/75º. 'Reu' a l'esquerra amb pitons.
L2: 65/70º. Un pas estret que dóne ambient. Dos bolts a l'esquerra per a la reunió.
L3: Entre 60º i 70º. Un pas realment molt estret (vaig estar a punt de no aclarir-me), protegit amb un bolt.
L4: rampa de 55º. Sense incidències.
L5: Llarg clau. Espectacular. Comence a 50º. Arribem al mític resalt: uns pocs metres a 80/85º i després mixte que ja pose les piles (aquí vindria l'M4). Passat això, la inclinació sempre es manté entre 70 i 80º. Realment impressionant (esta tirada tota sola ja mereix la visita i l'esforç).
L6 i L7: rampes d'entre 50º i 60º alternades amb passos de roca de III i III+.


Ràpels ben seguidets (tenim en compte que totes les reunions estan equipades) i a les 13:15 a peu de via novament. Recullir material i a les 13:30, camí.
La baixada una mica penosa amb les raquetes, donat que la neu ja està tova. Després d'agafar el material del bívac, David (shievedau) arribe al cotxe a les 16h. Jo, 15' després. Descansem una mica, ens rehidratem, ens canviem de roba, i a les 17h sortim de la 'Besurta'. 

Ja de tornada, i amb tota la raó del món, ell no parava de dir-me: 'David! has d'entrenar més! I jo, tussint, tussint, li deia: 'es veritat, l'any que ve, intentaré estar a l'alçada de les circumstàncies'. Però, en realitat pensava: quina sort el no triar de fer-ho 'en el dia'.

Cap a les 19:30 deixo al meu amic en sa casa de Montblanc i les 21h ja soc jo a la meua.

Com dirien alguns dels meus col.legues: "Eso sí que es una salidita relámpago".

Una bona ressenya per a esta ocasió pot ser esta (és la que nosaltres vam seguir): 

http://www.caranorte.com/resenas/directorio/europa/espana/aragon/margalida/corredor_norte0.php