El divendres, al acabar de la feina, Nacho, Cornelles i jo, cotxe, i cap a Benasque. L'objectiu, arrivar al refugi d'Estós, base d'operacions per a la jornada prevista.
Com que els tres pics de Clarabide(3007,3012 i 3020m) i el de Gías(3011m) ja els havia fet en una altra ocasió, i no tenia ganes de repetir, vaig acordar amb els meus amics d'aventura, atacar l'endemà directament la cresta que porte als pics 'Gourgs Blancs'(3129m) i 'Jean Arlaud'(3065m), accedint pel Port de Gías i passant per la 'Punta Lourde-Rocheblave'(3104m) i la 'Torre Armengaud'(3114m):
 |
| Pta Lourde-Rocheblave(3104m), amb Nacho. |
 |
| Amb Cornelles. |
 |
| Tots tres, a la 'Torre Armengaud'(3114m). |
 |
| Nacho i Korny al Pic de 'Gourgs Blancs'(3129m) |
 |
| I per fi, al 'Jean Arlaud'(3065m) |
Esta cresta sol fer-se normalment en sentit contrari al que nosaltres vam recórrer, ja què, un colp arrivats al Pic Jean Arlaud, la baixada cap al Port d'Oô mostra una desgrimpada prou impressonant (en l'altre sentit seria una petita escalada), donat que, de fer-ho a pel, hi ha un cert risc de relliscar uns quants metres. La part més empinada la sortejàrem amb un ràpel, i després desgrimpant.
Inicialment, la idea era de passar a la vessant francesa i pernoctar al 'Refugi del Portillon', per intentar en la jornada següent la cresta 'de la Bacquo', que va fins al 'Perdiguero'; però amb la quantitat de neu (inesperada) que havia acumulada a partir del Port d'Oô( i nosaltres sense grampons), decidírem retornar cap a Estós novament, i des d'allà (el refugi estava complet) cap a Benasque, on la feina va ser bona per trobar allotjament.
Com sempre, soparet de germanor, quatre canyes, i l'endemà retorn a casa.
