FERRATA DE SANTA ELENA.

Avui és 'el dia'. Després de la famosa 'nyespla' del mes passat en l'ascensió de l'Aneto, i tenint en compte que, de moment, no he de sobrecarregar el cuàdriceps, per prescripció mèdica, he decidit de portar-me bé, i només faré una 'ferrateta' de les fàcils, per calmar el 'mono' de fer muntanya.

Com que 'la family' ens hem instal.lat al 'Camping Escarra', ho tinc perfecte per passar un matinet agradable. La vía està molt prop, per a un trajecte amb el cotxe, i la ruta és de les d'iniciació. 
Això vol dir que no s'espere trobar passos atlètics, ni extraplomats, ni res complicat. A per ella:
   

Placa quasi vertical, però superbé d'equipament.

Els fraccionaments també molt freqüents.

Una 'disfrutamenta' de la vida!

Açò, pot ser ja ho han posat per donar una mica d'emoció.

M'he emocionat tant, que pot ser vaig massa ràpid i tot.

Pareix que no quede molt. A vore on sortiré.

Uauh! La famosa ermita (de Sta. Elena, clar).

Lloc tranquil i bucòlic. Un bon final.

Pel camí de baixada, em trobo la cascada.

De què em sone?

Sí home, però si l'hem vista vint vegades, a l'hivern, quan venim amb Sam a picar gel. Es veu des de la carretera.

 Temps de fer un mos, i beure una mica d'aigua, i cap a Escarrilla, que la família està esperant.

Activitat totalment recomanable per al qui vulga passar una estona divertida, en un entorn seré, tranquil i amb bones vistes.