Integral ANETO-MALADETA. La 'nyespla'.

'Nacho' es un xicot de Soneja, què, al poc de traslladarse a viure a Benicarló, va trobar feina en una empresa on, casualitats de la vida, també estava jo.

Aficionat al senderisme, va preguntar de seguida, si algú d'allà, tenia també costum de practicar esports d'aire lliure i aventura. I així ens vam conèixer. Vaig explicar-li una mica la classe d'activitats que fem els meus amics i jo quan anem a la muntanya, i li va parèixer interessant.

Hem va comentar què, malgrat haver fet molt de senderisme i llargues travesses clàssiques, mai havia provat l'alta muntanya; i què sentia un inevitable atractiu pels cims més mítics com l'Aneto, 'Monte Perdido', etc. 


"Eso lo arreglamos en seguida, hombre", li vaig dir jo, que ja tenia una mica de 'mono' de fer una sortideta.

Dit i fet, al poc temps ja estàvem preparant l'ascensió de l'Aneto per la ruta normal de la 'Renclusa'. Al refugi vam tindre lloc de milacre, com sól passar per esta època de l'any. 

Avui, divendres 17, aprofitant que acabem de treballar a les 14h., hem agafat carretera i manta, en direcció a Benasque. Com que ara el dia és llarg, ens donarà temps de pujar al refu, sopar i descansar, per a llançar-mos a l'atac demà dissabte. Si tot va bé, a la nit pot haver celebració:

El bus d'estiu ens deixa al 'Plan de Senarta'. Els cotxes es queden a 'Llanos del Hospital'.

Pujada tranquila cap al refugi,

I al lluny ja es veuen uns quants núvols,..,hmmm!

'La Renclusa'. I la nuvolada que va augmentat,??

Durant la nit, ha nevat una mica.

El matí surt una mica emboirat, encara.

Fa rasca. Espavil!

Això no m'agrada gens.

Però pareix que la boira espanta en una altra direcció.

Neu fresca.

A l'alçada del 'Portillón' ja es divisa el cim.

Però, 'no te flipes, Nacho', encara està molt lluny.

El glaciar de la Maladeta s'asoma també.

Ja estem arrivant al `Portillón Superior'.

El famós pluviòmetre.

,que dóna pas,

al glaciar de l'Aneto.

Però, ara no recordo bé:

I és que, fa tants anys que no he vingut per esta vessant, que ja no ho tinc clar. L'any passat vaig pujar a la Maladeta amb els esquís de muntanya, però, la ruta, clar, no tenia les mateixes característiques.
De qualsevol forma, crec que mai he pujat abans a l'Aneto per aquí. Al 2006 vaig limitar-me al Pic d'Alba des de 'Besurta'; i al 2005 vaig fer l'Aneto, sí, però per la 'Canal Estasen'. Crec que esta ruta normal només l'he provada en el meu bateig pirinenc, allà per l'any 1992. No! al desembre del 94, si no recordo mal, vaig vindre amb 'Charly'. Vam fer el 'Coronas', el 'Pico del Medio' i el 'Abadías'; sí!
Encara que allò, clar, era a l'hivern.

El que no recordo bé, és el maleït pluviòmetre. Per què...,marca el pas del 'Portillón Superior'? o el de l'Inferior'? 
Per aquí veig moltíssima gent. Tanta que pareix una romeria. "Saps què, Nacho?", penso que més amunt, segur que trobarem un altre pas, i, possiblement, amb menys afluència de públic. Anem-hi.

Ostras! si ja tenim la Maladeta al davant.

"Estooo! Creooo, que no hay otro paso. Nos hemos pasao, je, je!"

"Aunque tiene fácil solución, hombre"

"Ya que estamos aquí,..., subimos también la Maladeta, je, je!"

"Fíjate! Hoy haremos doblete, chaval! menudo estreno que te he marcao, eh?"

"Ves? Desde aquí arriba se ve claramente el Aneto. Nuestro siguiente objetivo!, je, je"

"Aunque no tengo muy claro por dónde bajar. Quizá por este corredor.., un pelín descompuesto!"

L'aventureta que ve ara, mereix una detallada explicació:

L'anomenat corredor, per als qui coneguen una mica els magnífics diedres de granet de la pared sud de la Maladeta, és aquell tan fosc de la part dreta, que es caracteritza per l'estat de descomposició de la seua roca. Dit això, podeu imaginar-vos què, tot i portar corda i anells per a ràpel, el muntatge d'ancoratges fiables, resulte pràcticament imposible.

Nacho no podia tindre un bateig més interessant, després de decidir que allò, s'havia de desgrimpar, sí o sí. "Amb molta cura", li vaig dir.

No cal ni dir què, la desgrimpadeta, va ser delicada. En arrivar baix, hi havia, com acostuma en aquesta època, la famosa "rimaya", que separa la paret del glaciar. Vaig apreciar que només d'un salt podria passar-me a la banda de la neu. De manera què, dit i fet: allà va! 

FFFttt! uuuy! sssstt! ostia...! eing? el piolo! que no l'he tret de la motxilla, aay!  eeeeeehhh! (velocitat, velocitat, velocitat) ey, el bolo de davant, ay! allà hi ha una roca enorme! (velocitat, velocitat), ensurt, osti, aaa,, ayyy! frenar, frenar, patada, frenar, em menjaré les roques del davant, frenar, clavaré peus:
clavo i, crooocq, la cama! i tant  que ha frenat. Quin mal! m'ha petat, ha fet croooq!, ayyyy!

Hauré de dissimular una mica, o Nacho no s'atrevirà a baixar.

Estooo! "Parece mentira, pero no me he hecho nada, tú."

I, tot doblegat, tira cap a l'Aneto, com si res, saps?

Uuuff! les costelles em fan mal. No sé si arrivaré, a dalt.

"Ffvamos, Nacho, que fffya lo tenemos, hombre".

"Mira, ves! pasas el Puente de Mahoma y ya está".

Només quedarà baixar. En el meu estat, serà més directe cap al refu de 'Pescadores'

No si, sense voler, encara farem la travessia integral 'Aneto-Maladeta'.

Sí, sí, el paissatge molt guapo, però, la cama ja comence a fer-me mal.

Espectacular! (Esperem arrivar a temps del darrer bus d'estiu, per arrimar-mos al poble i a l'hospital).

Vaja home! fa cinc o deu minuts que ha sortit el darrer. I jo, que ja no puc caminar més. La cama m'ha dit prou.

"Nachoooo, vete haciendo una llamadita de socorro, anda, majo."

fffffi.