PERAFITA(2756m). Esquí en la Cerdanya.

Les meues 'Falles' particulars s'estan acabant. Després de l'agraïda jornada en la 'Canal de l'Ordiguer', vull provar de acomiadar-me de la Cerdanya, pujant un dels seus cims emblemàtics amb els esquís de muntanya.

Aprofitant les pistes d'esquí de fons de l'estació d'Aransa (Arànser), faré una foquejada fàcil cap a 'Pollineres', i el Refugi 'Estanys de la Pera'. Des d'allà, passant vora el Llac Gran de la Pera, buscaré el Coll de Perafita i el cim. 

Les vistes, abans de començar, ja m'animen.

Pista d'esquí nòrdic 'Pollineres'. Només cal seguir-la.

Sense trepitjar la petja...

i passem tocant del rafal de Pollineres.

Una mica més, i el refu dels Estanys.

El llac,

i cap a dalt.

És final de temporada, les darreres pales ja estan molt pelades, de manera què, en arrivar a la collada, decideixo enfilar cap abaix, sense fer cim i no complicar-me. L'excursió m'ha segut ja, totalment satisfactòria.

Retorn. Estany Petit

i pista cap avall.

El que no m'esperava era haver de 'remar' en més d'una ocasió, degut al poc desnivell de la pista. Això ho va fer tot una mica més dur. No passa res. La zona ho mereix. 

Com no podria ser d'altra forma, a l'hora de dinar ja soc a taula amb la família.

SERRA DEL CADÍ. Canal de l'Ordiguer.

En esta ocasió, la zona escollida per a les vacances familiars de primavera, és 'La Cerdanya'. El camping 'Cerdanya', en el terme de Prullans, serà la nostra llar durant els dïes següents.

Hem començat complaent els nens, amb una mica d'activitat lúdica de neu (trineus, etc), en l'estació d'esquí de fons de 'Guils-Fontanera', que ja prompte acabarà la temporada.

La de Lles ja només té ús turístic de passeig, i la d'Aransa encara conserve algunes pistes. Anirem temptant.

Avui (dia 17) hem averiguat l'accés correcte a Estana. Com tenia entés, hi ha una pista des de Martinet, que ens porte, després d'algunes revoltes, directament a 'Cal Basté'. 

Un lloc peculiar. Un poblet molt petit, amb clara tradició agrària/ramadera, amb forts lligams a la terra i l'entorn, per part dels seus pobladors.

Entro un moment en 'Cal Basté', una casa de pagés, totalment autèntica, amb les eines del treball diari, desplegades per tots els racons. Salvat d'un senzill bar/cafeteria, on es deixa intuir l'altra temàtica dominadora: la neu, el gel, la roca,...,l'escalada. Alguns piolets adornen la zona alta de les parets. Alguna foto interessant, llibre de piades,..., i el regidor d'esta casa, que m'explique i aconselle amb total amabilitat, sobre l'estat dels corredors a la cara nord de la serra, que podem inspeccionar des d'allà mateix.

Ja està clar. Per a vindre tot sol, i poder disfrutar d'una bona jornada, sense posar-se en embolics, he escollit el famós 'Corredor de l'Ordiguer'. 

'Demà a primera hora, vindré', li dic al 'Sr. Basté'.

I així va ser: 

Una lleugera assemblança amb les formes dolomítiques, ja fa que m'emocione.

M'ha costat una mica trobar la pista d'accés, perquè he deixat el cotxe una mica separat del començament.

Però ara ja ho veig clar. Cap al 'Prat de Cadí'.

Una curta aproximació i comence l'aventura,...

..ben de matí, rampes fàcils amb bona neu.

Poc a poc, l'inclinació decau,

i prompte es veuen les darreres pales,

que porten a la sortida del corredor,

,una mica acornisada.

Ja quasi ho tinc. Quina sensació més bona.

Bonic, fàcil, entretés, mític, històric,...,

impressionant també la sortida, al Puig de la Canal del Cristall(2563m)

,els voltants del cim,

i també la baixada,

Per la no menys famosa, 'Canal del Cristall'.

Una mica més de sis hores per tot (aproximació des d'Estana, corredor, baixada i retorn al cotxe), fan què, com quasi sempre en aquestes sortides, a l'hora de dinar puga ser a taula amb la família, que m'espere al càmping. 

Una altra al sac!