PANTICOSA. Cascades de 'La Losera'.

Ens quede el temps just per despedir-mos del gel i d'esta zona, de manera què, després d'una investigació matinera de les possibilitats, decidim atacar les dues cascades que hi ha tocant de l'antiga presa 'La Losera'.
Les condicions han canviat prou, donat l'augment de les temperatures des d'ahir a la vesprada. Haurem d'espavilar, si no volem patir situacions delicades en quant a seguretat.

Ja fem tard. Alguna cordada s'ha adelantat.

 

 

Avui, Sam només pot ajudar servint-mos el te.

Nacho preparat per assegurar. Començo jo.

Molt justet per a protegir. El gel té poc gruix.

Els cargols no entren del tot. Mala sueeertee!!

Una mica més i ja voré la 'reu'.

El premi. Un glopet de beguda calenta.

Canvi de mans. Nacho ja estava impacient per picar.

Vinga! Acaba! que la del costat, que és la bona, ja està lliure.

Ahh! sí! una mica de calor!

Això sí que és gruix! Tira-li!

Com sempre, disfrutar!

Aquí farem dos llargs. El segon l'obriré jo.

Sí home! Estaria bo congelar-me per fer de fotògraf!

 'Esto es todo amigos!!'.


 

Gel en Panticosa. SALTO DEL ESCALAR.

Després del cap de setmana polar del 11 i 12, era el moment per gaudir d'algunes formacions de la zona de Panticosa que es formen només en anys d'especials condicons de fred, com ara estem tenint en aquest mes de febrer.

Novament, Nacho, Sam i jo, el divendres, després de la feina, cap allà. Instal.lats al refugi 'Casa de Piedra' de la FAM, al mateix Balneari de Panticosa, descansem de la jornada laboral, per l'endemà començar l'atac.

Una cascada molt estètica, ampla, d'uns 90/100m i dificultat mitjana (vora 3+ de gel), ens captive ràpidament ('Salto del Escalar'). Però, en front, només mirar a l'altra banda de la carretera, ens n'adonem de què, el mateix barranc (que a l'estiu es fa com activitat de barranquisme), té l'entrada totalment glaçada, amb un primer llarg de rotllo 'flipamenta de la vida' que diu Sam: gruix, continuitat i una mica de verticalitat: Perfecte! Anem!

Finalment van sortir dos llargs més, interessantíssims: el segon, sense der difícil, és delicat, fràgil, d'aquells que inviten a prendre's l'activitat amb calma, paciència, estudi, meticulositat i templança. El tercer, flipant: una columna vertical de 4m., amb sortida en roca (rotllo 'dry tooling' total) que va intentar Sam i li va costar una 'nyespla' de 4m (clar) fins a terra, que a Nacho i a mi ens va deixar gelats (mai millor dit) durant els 30 segons que va tardar en contestar-nos (a dia d'avui encara camine pel poble com si fóra 'Robocop').

'Barranco del Escalar', primer llarg.

Panoràmica de la cascada  'Salto del Escalar'.

Per evitar tragar-mos algún bloc de gel, al 'Salto del Escalar' vam haver d'esperar fins a les 14:30, donada l'afluència de cordades que havíen començat el matí aquí i ara estaven acabant. L'espera, sense haver-ho imaginat, va ser un regal, ja que les temperatures havien pujat una mica, el gel estava més plàstic i començava a pegar el solet (el plaer més estimat, escalar en gel amb solet, oohhh!!).

Ressenya treta de la pàgina web de Kike Villasur: www.escalismo.com

A les 17h estàvem llestos i després de replegar, la merescuda birra en el poble de Panticosa, al pub 'Ibón'. 
Sopar complet al refu, amb colpet de patxarana inclòs, i, a somniar amb la següent jornada.

'No se vayan todavía. Mañana hay más'.