Translate

dissabte, 30 de juliol del 2011

MIDI D'OSSAU. Vira de l'Embarradére (650m. AD).

ACTIVITAT QUALIFICADA 'PIOLET DE FUSTA'

KINGE: "Vinga! que ens passarà l'estiu i quasi sense fer cap escapada al nostre estimat Pirineu".
SAM: "Sí, tens raó, haurem de fer alguna cosa, però, qué podríem fer?"
KINGE: "Home, tu ja saps que hi ha dos santuaris que cap any s'han d'oblidar: El Pedraforca i el Midi d'Ossau".
SAM: "Però, al 'Pedra' ja vam fer-ne dues de seguides a la tardor".
KINGE: "Doncs, la cosa està clara. Què et pareixeria fer una 'mítica de fusta' en la cara nord?"
SAM: "Eiiinnng? A la nord? nosaltres?".
KINGE: "Sí home, la nord clàssica, la VIRA DE L'EMBARRADÉRE. La dificultat màxima justet arrivarà a IV.  I a més,    passarem just per on estan les grans vïes d'esta muntanya.
SAM: "Baahh! No cal parlar més. Nacho i Cornelius segur que també s'apunten".

Midi d'Ossau, ocult entre la boira. Misiticisme total!
Després d'una nit de bivac a l'estació de Formigal, emprenem l'aproximació cap al refugi de Pombie, on ja teníem reservat el desejuni, per a prendre energia.
Deixem tot el que no necessitarem per a la grimpada i, camí. 

I així ens saluda el Midi de bon matí. Avui serà un dia memorable.

L'entorn, com sempre aquí, meravellós.
El croquis que més ens va ajudar en esta ocasió, va ser el  de 'M.A.Angulo' que vam trobar en el blog 'sebasaventura.blogspot.com'. Aquí es veu clarament per on va la ruta: 

'Vira de l'Embarradére' (650m., AD)
Deixem la direcció de la ruta de les xemeneies, per anar cap al coll superior de Moundelhs
Baixem al circ sud de Moundelhs sense problemes
Però el J.Enrique no pare de mirar els paissatges que anem deixant al darrere

De tant en tant, algú li pren el mòbil per a que ell puga ser també protagonista. Aquí, arrivant al 'Coll dels Austríacs'

A partir d'ací, 'encordando que es gerundio'

Primera grimpada. Una xemeneia de III. Nacho flipe!

Les  plaques tombades que ens porten a la 'Brecha del Gendarme'.

La boira, per damunt del llac, dóna un caràcter especial.

Sam arrivant al següent objectiu.

Nacho, després de passar la característica punta del 'Gendarme'.

Jo mateix, buscant ja la famosa 'Vira'.

Arrivats allà, vista impressionant del 'Piton du la Fourche'. Darrere d'ell, el llarg més treballat de tota la ruta, ( a nosaltres ens va parèixer IV), protegit amb dos claus.

Ara, un llarg en diagonal(III),  i...

la famosa aresta aèria que ens porte cap a la 'Fourche'.

Disfrutona i segura.

Ja només ens faltarà passar les 'Dalles Blanches' (III+ protegit amb un clau),

per aconseguir el cim del 'Grand Pic'.


Baixada per la ruta normal i relax davant del refu.
Encara que el refugi estava ple de gom a gom, unes cerveses i el benmerescut sopar, sí que van ser possibles.
Un altre bívac, ara al costat de l'estany, i al matí següent cap a casa. Un cap de setmana rodó.