 |
| Activitat qualificada 'Piolet de Fusta'. |
Novament ens trobem davant una 'mítica'. La 'Estasen' de la cara nord del 'Pedra', ens torne a recordar de quina pasta estaven fets/es els homes i dones muntanyers/res d'aquella època.
Amb els seus 600m i una dificultat 'AD' (concretament 645m de recorregut, màxim IV), esta via, que data del 1928, represente el bon saber fer dels pioners, i, especialment de 'Lluís Estasen', com a capdavanter en moltes aventures que van obrir tot un món de possibilitats.
El posar-se on no gosava ningú, la intuició de trobar el camí correcte en la paret, el superar passos de compromís (tenint en compte el material que tenien), són fites que posen de manifest les qualitats i habilitats d'aquell home i els seus companys.
És per este motiu que l'he qualificada de 'Piolet de Fusta' i penso que forme part d'aquelles rutes que s'han de fer, encara que siga només un colp en la vida.
'Kornelles', Sam i jo, vam arrivar al pàrquing del 'mirador del Gressolet' el divendres per la nit, on vam fer un bívac fenomenal, que al matí següent ja ens va regalar amb un amanir així:
 |
| Espectacular! |
 |
| 'I és que encara estic clapat', diu. |
 |
| Això no té preu. |
 |
| Com podeu vore, trobar l'inici va ser fàcil. |
 |
| Això sí, després d'unes quantes remuntades, eh! Fins arivar al 'Dit'. |
 |
| Vist que ja toque, Sam prepare el material. |
 |
| Els primers llargs de IV, per anar calfant. |
 |
| Arrivant al pas més impressionant de la via. La famosa travessia que porte al 'Jardí '. |
 |
| No va de broma, que impressione prou, eh! |
 |
| Els companys em diuen que ja m'he gronsat prou. Ara em toque a mi. Allà vaig! |
 |
| Cony! l'Estasen, tu! |
 |
| Ja sortim a la part alta de la paret. Les dificultats van minvant. |
 |
| Ara, tot a l'ensemble, això ja és de disfrutar. |
 |
| La gent del refu comencen a fer cim al 'Pollegó'. |
 |
| Les profunditats de la 'Canal del Riambau', sempre al nostre costat. |
La sortida, que originalment va per un esperó poc definit i una successió de canals, la vam fer pel diedre vertical de la dreta (marques verdes), IV+, assegurat per un bolt.
 |
| Tot emocionat com estava, vaig decidir-me a obrir. |
 |
| Llestos! |
 |
| Les darreres terrasses superiors i, ja s'olore el cim. |
 |
| Continue arrivant gent al Pic Superior |
 |
| Nosaltres, al cim del 'Calderer'. |
Després de baixar a l'enforcadura i quasi surfejar tot el pedregam de baixada per la tartera de Saldes, férem cap al refugi 'Lluís Estasen', on el 'Punki' i companyia ens van triar unes birres ben fresques.
 |
| Una mica de xarrameca i resum de la jornada. |
 |
| Quina paret! Sobren les paraules! |
 | |||||||
| Llàstima que s'ha acabat l'aventureta. |
Després d'un merescut descans, tornem al cotxe, i cap a casa. A l'hora de sopar del dissabte ja estàvem en Benicarló, amb la família, disposats a passar un diumenge tranquil, de passeig, com si res hagués passat per als qui no havien estat amb nosaltres allà.
Però els tres que hi vam anar, puguérem gaudir d'un diumenge especial, ple de sensacions, de records recents, d'amistat, d'equip, de camaraderia..., que ningú més que nosaltres podia entendre.
Ja només pensàvem en quan tornar-hi!
Una bona ressenya, la vam trobar en: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=388
També al 'Desnivel' nº131 i a la 'Guia d'Escalades' del Pedraforca de Joan Jover.
