Bielsa. EL SUEÑO DEL AGUA(220m, II/3+).

Després del bon inici que vam tindre al 'Pedra', no podíem deixar passar l'oportunitat de viatjar fins a Bielsa, un dels nostres santuaris del gel pirinenc.

 Pernocta en el Refugi de Pineta i l'endemà, després d'una investigació pels voltants del refu, decidim anar cap a la boca sud del tunel de la frontera amb França, per buscar un dels itineraris clàssics d'esta zona, que ahir ja ens va parèixer vore en condicions acceptables: 'El Sueño del Agua'.

Les vistes, des de tocant del refugi: impressionants

Una ullada ràpida per allà,

Pere, que aprofite per fer una mica d'art fotogràfic,

I la conclussió final: cap al 'Sueño del Agua'. Aquí: 1ª reu, 2ª tirada.

Això sí que és disfrutar picant gel.

Escalar glaç, amb fred i sol al mateix temps: una gosada.

Monta,

desmonta,

i torna a montar. Ja està? S'ha fet curt!

Vinga! va! cap avall!

ràpel del Pere,

ara el meu,

i ja estem novament al refu. Quina nevada! Ja vorem demà...

I, en efecte, l'endemà només vam poder replegar i marxar. La forta nevada que va caure tota la nit, i continuava caent, feia pràcticament impossible continuar amb l'activitat. 
Una llàstima, però, encara així, estàvem contents: havíem completat una via que sempre ens havia fet il.lusió i, com sempre, vam gaudir de riatlles i amistat, què, al cap i a la fi, és del que es tracte.

Fins l'altra!

Gel al Pedraforca. COLUMNA DEL VERDET.

La setmana passada, darrera de Novembre, va caure una nevada espectacular, que ningú esperàvem tant prompte, en zones prepirinenques com esta.

Aprofitant les primeres informacions de la web 'www.infohielo.com', no perdem l'oportunitat d'arrimar-mos a la cara nord del 'Pedra', on podrem gaudir de les clàssiques cascades de gel que tant ens han fet disfrutar en tantes altres ocasions.

Nacho, Cornelius i Sam.

Encara és tardor, però aquí ja pareix hivern.

Nacho quasi no pot creure el que veu. Quin paquet de neu!

Justet fa dos mesos, feiem aquí la 'Estasen'. Quin canvi!

Comencem el 'Somni d'Hivern'

Que ens portarà després, cap a la 'Columna del Verdet'

Sam comence a impacientar-se. Vinga! va!

Un pas una mica tècnic, que ens va donar entreteniment.

Una columneta, encastada entre dues roques grans.

Encara recordo quan vaig fer-ho per primer colp, amb David 'Shievedau', el 30/12/2001.

Sam, que va perfecte, obri la tirada.

La cascada està en molt bones condicions. Pareix increible.

Però, a més, Sam també està en molt bones condicions.

Un pas més i, tots cap allà.

Ara Cornelius.

Pas i parada obligats,

al refugi 'Lluís Estasen'

Tornada cap al cotxe,

i cap a la civilització.

Quina llàstima! S'ha fet curt.

Volem més. Ja estem pensant quina serà la següent. La temporada promet. Aixó de començar a picar, el primer cap de setmana de Desembre, ens ha posat les piles.

PEDRAFORCA. Via ESTASEN al Calderer(2491m).

Activitat qualificada 'Piolet de Fusta'.

Novament ens trobem davant una 'mítica'. La 'Estasen' de la cara nord del 'Pedra', ens torne a recordar de quina pasta estaven fets/es els homes i dones muntanyers/res d'aquella època.

Amb els seus 600m i una dificultat 'AD' (concretament 645m de recorregut, màxim IV), esta via, que data del 1928,  represente el bon saber fer dels pioners, i, especialment de 'Lluís Estasen', com a capdavanter en moltes aventures que van obrir tot un món de possibilitats.
El posar-se on no gosava ningú, la intuició de trobar el camí correcte en la paret, el superar passos de compromís (tenint en compte el material que tenien), són fites que posen de manifest les qualitats i habilitats d'aquell home i els seus companys.

És per este motiu que l'he qualificada de 'Piolet de Fusta' i penso que forme part d'aquelles rutes que s'han de fer, encara que siga només un colp en la vida.


'Kornelles', Sam i jo, vam arrivar al pàrquing del 'mirador del Gressolet' el divendres per la nit, on vam fer un bívac fenomenal, que al matí següent ja ens va regalar amb un amanir així:

Espectacular!

'I és que encara estic clapat', diu.

Això no té preu.

Com podeu vore, trobar l'inici va ser fàcil.

Això sí, després d'unes quantes remuntades, eh! Fins arivar al 'Dit'.

Vist que ja toque, Sam prepare el material.

Els primers llargs de IV, per anar calfant.

Arrivant al pas més impressionant de la via. La famosa travessia que porte al 'Jardí '.

No va de broma, que impressione prou, eh!

Els companys em diuen que ja m'he gronsat prou. Ara em toque a mi. Allà vaig!

Cony! l'Estasen, tu!

Ja sortim a la part alta de la paret. Les dificultats van minvant.

Ara, tot a l'ensemble, això ja és de disfrutar.

La gent del refu comencen a fer cim al 'Pollegó'.

Les profunditats de la 'Canal del Riambau', sempre al nostre costat.

La sortida, que originalment va per un esperó poc definit i una successió de canals, la vam fer pel diedre vertical de la dreta (marques verdes), IV+, assegurat per un bolt.
 

Tot emocionat com estava, vaig decidir-me a obrir.

Llestos!

Les darreres terrasses superiors i, ja s'olore el cim.

Continue arrivant gent al Pic Superior

Nosaltres, al cim del  'Calderer'.

Després de baixar a l'enforcadura i quasi surfejar tot el pedregam de baixada per la tartera de Saldes, férem cap al refugi 'Lluís Estasen', on el 'Punki' i companyia ens van triar unes birres ben fresques.
 

Una mica de xarrameca i resum de la jornada.

Quina paret! Sobren les paraules!

Llàstima que s'ha acabat l'aventureta.

Després d'un merescut descans, tornem al cotxe, i cap a casa. A l'hora de sopar del dissabte ja estàvem en Benicarló, amb la família, disposats a passar un diumenge tranquil, de passeig, com si res hagués passat per als qui no havien estat amb nosaltres allà.

Però els tres que hi vam anar, puguérem gaudir d'un diumenge especial, ple de sensacions, de records recents, d'amistat, d'equip, de camaraderia..., que ningú més que nosaltres podia entendre.

Ja només pensàvem en quan tornar-hi! 

Una bona ressenya, la vam trobar en: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=388
També al 'Desnivel' nº131 i a la 'Guia d'Escalades' del Pedraforca de Joan Jover.